Arxiu d'etiquetes: 1926

Vizcaíno i Casas, Ferran

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Villalba i Dàvalos, Empar

(València, 26 gener 1926 – )

Historiadora de l’art. Deixebla de Felip M. Garín a la Universitat de València.

Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a “Archivo de Arte Valenciano” i “Archivo Español de Arte”, i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).

Timoner i Obrador, Guillem

(Felanitx, Mallorca, 24 març 1926 – Madrid, 17 agost 2023)

Ciclista. Malgrat esporàdiques aparicions en curses de carretera, la seva especialitat fou la pista, on assolí els títols mundials en mig fons professional darrera moto: 1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965. També fou subcampió mundial els anys 1956 i 1958.

Retirat de la competició el 1966, fou entrenador i seleccionador dels corredors espanyols de pista el 1971.

Segura, Antoni

(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)

Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.

El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.

El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.

Sanchis i Bergon, Josep

(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)

Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.

Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.

Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

Ruscino -revista-

(Perpinyà, 1911 – 1926)

Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per Pierre Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane.

Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, Pere Vidal, Josep Calmette, Enric Aragon -que la dirigia el 1920-, Josep Sebastià Pons i M. Robin.

Lloret, Antoni

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, segle XIX – 1926)

Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític “La Marina”. Col·laborà a d’altres publicacions periodístiques, com “El Graduador de Alicante” i “La Correspondencia de Valencia”.

Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén.

Juan i Servera, Catalina

(So N’Armadans, Mallorca, 16 desembre 1926 – Palma de Mallorca, 11 novembre 2014)

Pintora i escriptora. La seva obra, que signa amb el nom de Caty Juan, es caracteritza per la utilització de contorns perfilats i d’una coloració plana; és un bon exemple de la neofiguració mallorquina. Entre altres llocs, ha exposat individualment a les Balears, a París i a Barcelona.

Com a escriptora publicà novel·les en castellà i col·laboracions a la premsa, sobretot sobre gastronomia, tema del que va escriure Cocina balear. Las cuatro estaciones (1985, traduït a cinc idiomes), Repostería balear (1987) i Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989).

Huguet i Breva, Gaietà

(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)

Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).

Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.

Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).

Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.

Gibrat, Josep

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)

Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.

És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).