(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i la “Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.