Arxiu d'etiquetes: regions

Valldigna, la

Deixa un comentari

(Safor)

Subcomarca, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, o de Marinyén, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir (1297), les restes del qual es conserven en aquell poble.

La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera (la Sangonera), d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic. El camp ha estat fins els anys 1970 la base econòmica de la vall; actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els fruiterars i els cítrics.

La indústria del moble de Tavernes, capital actual, ateny una certa categoria en l’especialitat escolar, però actualment la base de l’economia es troba en el turisme i les activitats derivades.

València, regió de

Deixa un comentari

(País Valencià)

Regió litoral: 2.905 km2. Coincideix amb el sector central de la depressió Litoral valenciana, centrada en les conques baixes del Xúquer, el Túria i el Palància. Tradicional agricultura de regadiu, exportadora. Indústria creixent. Estiueig.

La densitat de població en fa també la segona regió de la Mediterrània occidental. València és un mercat supraregional; mercats comarcals importants són els d’Alzira (Ribera Alta) i Sagunt (Camp de Morvedre).

Travadell, vall de

Deixa un comentari

(Comtat)

Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l’alt de la Capona. El nom li ve de l’antic castell de Travadell, d’època islàmica, situat prop de Gorga.

Té 28 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Gorga, Millena, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres.

Tramuntana, serra de -Mallorca-

2 Respostes

(Mallorca)

Principal cadena muntanyosa de l’illa, que s’estén amb una direcció sud-oest – nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior.

Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d’aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m).

Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l’alzinar al nord.

Tramuntana, sa -Menorca-

Deixa un comentari

(Menorca)

Sector septentrional, que ocupa cap a un terç de l’illa, entre el cap de sa Mola (riba nord del port de Maó) i la cala d’Algaiarens, al nord-est de Ciutadella.

Es una contrada constituïda per materials paleozoics i mesozoics dels triàssic, que l’antic massís Catalanobalear devia relacionar amb el terç nord, paleozoic, del sistema Mediterrani Català. És accidentat per la petita serra de Tramuntana, que culmina al Toro (358 m alt).

La pluviositat hi origina una màquia d’ullastres i llentiscles i els únics boscos important de l’illa (pi blanc i alzina). Camps i pastures a les poques valls; ramaderia bovina. Població escassa: l’únic poble és Fornells de Menorca. Turisme en creixement.

Tinença de Benifassà, la

1 Resposta

(Baix Maestrat)

Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n’és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l’envolten una sèrie d’escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d’altitud, i que constitueixen una transició al Sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d’En Canader) de la Serralada Pre-litoral catalana.

Coincideix amb l’antiga jurisdicció del monestir homònim.

La població és molt escassa i amb tendència a l’emigració. Els únics recursos naturals són l’agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà.

El Govern Valencià el declarà parc natural el 19 de maig de 2006.

Enllaç web: Parc Natural de la Tinença de Benifassà

Terreta, la

Deixa un comentari

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.

Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al sud, i de Sopeira, al nord, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses. L’economia és mig agrícola i mig ramadera.

Encara que geogràficament és més afí a la Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça.

Sogorb, regió de

1 Resposta

(País Valencià)

Regió del nord-oest del país: 3.398,8 km2. Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó.

Inclou gran part del Sistema Ibèric Valencià i està regada pel Millars, el Túria i el Palància. El principal centre econòmic és Sogorb.

Segó, vall de

1 Resposta

(Camp de Morvedre)

Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d’Espadà, entre una sèrie de turons d’escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall).

La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell). Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els de garrofer, als sectors de secà, i de tarongers, a les hortes.

Riberal, el

2 Respostes

(Rosselló)

Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.

Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.

Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.

El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.