Ribagorça, la -comarca-

Comarca de la Franja de Ponent: 1.725,26 km2, 7.611 hab (2007), densitat: 4,41 h/km2, capital: Benavarri

(o Baixa Ribagorça) Situada entre la Vall d’Aran (nord-est), l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà (est), la Noguera (sud-est), la Llitera (sud), les terres aragoneses (oest) i França (nord).

Consta de 24 municipis: Areny de Noguera – Benasc – Benavarri – Beranui – Bissaürri – Bonansa – Castigaleu – Castillo de Sos – Estopanyà – Gia – Lasquarri – Monesma i Queixigar – Montanui – les Paüls – la Pobla de Roda – el Pont de Montanyana – Saünc – Sessué – Sopeira – Tolba – Tor-la-ribera – la Vall de Lierp – Viacamp i Lliterà – Vilanova d’Éssera

GEOGRAFIA FÍSICA: S’estén de nord a sud des de les màximes altituds del Pirineu fins als darrers contraforts meridionals de les serres prepirinenques, a tocar de la depressió de l’Ebre. El sector més septentrional és domini dels alts cims del Pirineu axial, que en aquest sector ateny altituds per sobre dels 3.200 m al massís de la Maladeta (pic de la Maladeta, 3.308 m, i de l’Aneto, 3.404 m) i a d’altres situats més cap a ponent, com ara el pic de Perdiguero (3.221 m) i el pic de Pocets (3.371 m); la vall de Benasc solca transversalment aquest sector pirinenc amb direcció nord-est – sud-oest, i conforma, junt amb les valls de Barravés i de Castanesa, els únics eixos de poblament del nord de la comarca. Al sector de la depressió mitjana del Prepirineu s’hi distingeixen dos sectors diferenciats: al nord, amb la serra de la Vallabriga, com a límit septentrional, la ribera de l’Isàvena; i més al sud, accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Estall (a l’est) i la serra del castell de Llaguarres (al nord), la rodalia de Benavarri.

La diferència paisatgística de la comarca (des de l’alta muntanya fins a quasi bé les terres depressionàries de l’Ebre) origina una diversitat climàtica desigual; mentre que a les màximes altituds els correspon un clima d’alta muntanya (amb elevades precipitacions, sovint en forma de neu i hiverns llargs i freds), a les terres meridionals els correspon un clima mediterrani de transició (marcadament continentalitzat), amb precipitacions molt escasses i amplituds tèrmiques interanuals molt grans (màxims estiuencs de fins a 40ºC i risc de glaçades a l’hivern).

La vegetació reflecteix aquesta diversitat climàtica, i comprèn des de tota la graduació de la clisèrie altitudinal dels paisatges d’alta muntanya, fins als boscos d’alzines amb sotabosc de coscoll (en gran part substituïts per pinedes) i les rouredes que apareixen als sectors més ombrívols per sobre dels 800 m.

Hidrogràficament comprèn la conca de l’Isàvena, afluent de l’Éssera (que drena la vall de Benasc), mentre que la vall de la Noguera Ribagorçana recorre la part més oriental de la comarca i rep diversos afluents ribagorçans, entre els quals sobresurt el riu de Guart. En general, els rius són de règim nival a la capçalera i marquen una transició cap al pluvionival un cop s’endinsen a les zones de menor altitud.

POBLACIÓ: El poblament es trobava ja estructurat de manera semblant a l’actual al començament de l’edat mitjana; predominen els petits nuclis de població concentrada, i la masia aïllada es dóna únicament de manera esporàdica als vessants del Montsec. La població és escassa, i d’ençà que les obres hidràuliques finalitzaren a mitjan dècada del 1960, el procés de despoblament ha estat continu, i especialment colpidor als sectors més muntanyosos i a la franja a tocar de l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. Aquest despoblament ha originat una estructura per edats molt envellida, i només Benasc i Benavarri presenten una dinàmica demogràfica més activa, a banda de ser els únics municipis que superen amb escreix els 1.000 h. Un dels efectes col·laterals d’aquest despoblament ha estat la reorganització administrativa municipal, amb un seguit d’annexions i agregacions d’antigues entitats municipals a d’altres més grans, fins i tot fora de la pròpia Ribagorça; és el cas dels termes municipals de Graus, Capella i la Foradada de Toscar, que, si bé els seus caps municipals respectius no pertanyen a la comarca, tenen petits enclavaments tot al llarg del sector més de ponent.

ECONOMIA: La base econòmica fonamental és el sector agropecuari, amb un predomini del sector agrícola a les zones més planeres (rodalia de Benavarri), amb conreus de cereals i petites explotacions pecuàries (oví i porcí), mentre que al Pirineu el sector s’especialitza en la ramaderia de bestiar oví i boví i en el conreu de farratges. La propietat de la terra està molt repartida (la propietat mitjana té unes 5 o 6 ha), amb predomini de l’explotació directa. Hi ha petites contrades al voltant dels sectors riberencs (entre la Pobla de Roda i Serradui, al municipi d’Isàvena, i a la Noguera Ribagorçana), on s’hi conreen, de regadiu, hortalisses (per al consum local), farratges, blat de moro i alguns fruiters. Les activitats industrials són pràcticament inexistents, tan sols hi ha petites indústries derivades de l’agricultura i el sector energètic, aquest últim concentrat a les conques de l’Éssera i la Noguera Ribagorçana, amb una potència instal·lada per sobre dels 300.000 kW. Quant al sector terciari, sobresurten els municipis de Benasc i Castilló de Sos, centres turístics de muntanya amb nombroses activitats relacionades amb la natura i els esports d’hivern. Comercialment, els municipis de Benasc i Benavarri tenen una certa importància, però resten eclipsats per la influència i proximitat del Pont de Suert i Graus (ja fora de la comarca).

HISTÒRIA: La Ribagorça fou poblada originàriament per població bascoide, que conservà la seva personalitat, i en una bona part la seva llengua, durant el primer mil·lenni de l’era cristiana, fou també de lenta cristianització a causa de l’aïllament respecte als territoris veïns. Aquest fet facilità també que després de l’ocupació del territori pels sarraïns, a diferència dels comtats més orientals, fossin els comtes de Tolosa els qui, com una iniciativa particular, conquerissin la part septentrional del país juntament amb les altes valls pallareses al principi del segle IX i creessin així el comtat de Ribagorça.

2 pensaments sobre “Ribagorça, la -comarca-

  1. Retroenllaç: Areny de Noguera (Ribagorça) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Alta Ribagorça Occidental, l’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s