Arxiu d'etiquetes: demarcacions històriques

Castièro

(Vall d’Aran)

(dit també terçó de Viella) Terçó (o sesterçó), format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betrén, Escunyau i Casarill.

Càller, cap de

(Sardenya, Itàlia)

Una de les dues demarcacions administratives de l’illa, creades (1354) durant l’època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura.

Tenia un governador, amb residència a Càller.

Besalú, vescomtat de

(Catalunya, segle XI – 1126)

Demarcació de l’antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard Bernat (1079).

El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.

Barcelona, comanda de

(Catalunya, 1150/60 – 1796)

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.

Barcelona, Àrea Metropolitana de

(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)

(AMB)  Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.

És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.

Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona

Víllec i Estana

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) 

Antic municipi, agregat (1970) a l’actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d’Estana.

El centre del municipi era el poble d’Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

Vilarestau

(Centelles, Osona)

Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.

Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles.

Fou abandonada al principi del segle XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.

Vilafranca del Penedès, vegueria de

(Catalunya, inici segle XIII – 1716)

Antiga demarcació administrativa: 23 970 h (1718), dita també vegueria del Penedès. El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sots-vegueria d’Igualada, fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona.

Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià; a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Selmella, i al nord, al límit amb la sots-vegueria d’Igualada, comprenia diversos pobles d’Anoia i del Baix Llobregat.

Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova i la Geltrú (exceptuant el Vendrell i la seva platja, i el terme de Sitges), foren incorporats a la vegueria de Tarragona.

Amb aquesta extensió reduïda i amb la incorporació de la sots-vegueria d’Igualada constituí a partir del 1716 el corregiment de Vilafranca del Penedès.

Vilafranca del Penedès, corregiment de

(Catalunya, 1716 – 1833)

Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta el 1716.

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sots-vegueria d’Igualada.

Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada.

Vilademany

(Aiguaviva, Gironès)

Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.

L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.

Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.

Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.