Arxiu d'etiquetes: demarcacions històriques

Alzira, governació d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.

Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.

Alcoi, governació d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.

El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Alberic, baronia d’

Deixa un comentari

(Ribera Alta, segle XIII – segle XIX)

Demarcació senyorial. Comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies.

La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del segle XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado; com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837.

Alacant, província d’

1 Resposta

País Valencià: 5.817 km2, 1.868.438 hab (2014), capital: Alacant

Demarcació administrativa i política. La constitueixen, al nord i nord-oest, una sèrie de serralades paral·leles, acabament oriental del sistema Penibètic (Aitana, Carrasqueta i Salines), separades per fondalades fèrtils que contrasten amb l’aridesa de les serralades veïnes (fondalada d’Alcoi). El sud-est és un pla al·luvial encara en procés de formació.

El clima és mediterrani. La temperatura mitjana de gener, a la capital, és d’11ºC, i la de juliol, de 26ºC. Les precipitacions són escasses (340 mm anuals).

Hidrogràficament, la província d’Alacant forma part del vessant oriental de la Meseta. L’únic riu cabalós és el Segura. La vegetació natural predominant és el matoll i l’estepa, amb la palmera, l’atzavara i el nopal, espècies de clima àrid que contrasten amb els conreus de les riques terres regades.

Podem distingir diverses regions agrícoles:

     1) Regions regades: Al sud l’horta d’Oriola, regada pel Segura, i les hortes d’Elx i Crevillent, regades pel baix Vinalopó; cítrics, tomàquets, melons, albercocs, pebrots, cebes i dàtils (Elx). Al centre i al nord, hortes aïllades d’Alacant, Pego, Elda-Novelda i Villena, regades les dues últimes pel Vinalopó.

     2) Regions de secà: Comprenen la major part de la província: ametllers, oliveres, garrofers, cereals.

     3) Regió muntanyosa: Al nord i a l’extrem oest: ametllers, oliveres, cereals.

La pesca se situa als ports d’Alacant, Aitona, Torrevella i Santa Pola.

Les indústries més importants són l’alimentària (vi, oli, turrons i conserves vegetals), del calçat, tèxtil i paperera, de joguines, del moble, químiques, acabats metàl·lics.

Entre les activitats terciàries destaca el turisme: el seu centre principal és Benidorm, empori de la Costa Blanca, però deixen més beneficis el comerç, els serveis socials i els transports.

La població de la província d’Alacant es reparteix en 12 partits judicials i 141 municipis, dels quals 16 tenen més de 20.000 habitants.

Enllaços web: Diputació d’Alacant – Viquipèdia

Alacant, governació d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.

El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni les Torres de les Maçanes.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Vallespir, sots-vegueria de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII – segle XVIII)

Antiga demarcació administrativa del Principat, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del segle XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir.

Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya.

Els darrers segles comprenia quasi tota la vall del Tec a més del sector més proper dels Aspres.

Vall d’Aro

Deixa un comentari

(Castell i Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Antiga batllia reial (segle XVII) que comprenia els actuals municipis.

El territori havia pertangut anteriorment al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Castièro

Deixa un comentari

(Vall d’Aran)

(dit també terçó de Viella) Terçó (o sesterçó), format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betrén, Escunyau i Casarill.

Càller, cap de

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia)

Una de les dues demarcacions administratives de l’illa, creades (1354) durant l’època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura.

Tenia un governador, amb residència a Càller.

Besalú, vescomtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – 1126)

Demarcació de l’antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard Bernat (1079).

El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.