Comarca del País Valencià: 370,1 km², 2.638 hab (2012), densitat: 7,13 h/km², capital: Ademús

(o Racó d’Ademús, cast: Rincón de Ademuz). Constitueix un enclavament entre les províncies de Terol i Conca.

Està format per 7 municipis: Ademús – Cases Altes – Cases Baixes – Castellfabib – la Pobla de Sant Miquel – Torre Baixa – Vallanca

GEOGRAFIA FÍSICA: Situada a l’alta conca del Túria, a la serralada Ibèrica, constitueix l’extrem meridional de la llarga fossa nord-est – sud-oest transversal a aquesta serralada, drenada per l’Alfambra i el Túria. Forma una àmplia fossa, vorejada de muntanyes i drenada de nord a sud pel Túria, que la divideix en dos sectors: l’oriental, el més pobre i més petit, és tancat per la serra de Javalambre, amb altituds que superen els 1.500 m (Calderón, 1.835 m), i l’occidental és limitat pels contraforts dels Monts Universals amb altituds que superen els 1.000 m (Cabezo, 1.446 m).

El clima és fred, propi de les terres altes; els hiverns són llargs, amb abundants nevades, i les temperatures mitjanes del gener són de l’ordre dels 4ºC, els estius són curts i frescos, amb una temperatura mitjana d’agost de 22ºC. Les precipitacions són escasses i no superen els 400 mm anuals.

La vegetació és formada per extenses masses forestals de pins, savines i algunes alzines a les zones muntanyoses. En altre temps l’explotació del bosc fou important, i els troncs eren conduïts pels gancheros a través del riu fins a València.

POBLACIÓ I ECONOMIA: És una de les comarques menys poblades del País Valencià, amb una densitat de 7,1 h/km². Al principi del segle XX assolí el màxim de població, però des d’aleshores ençà ha perdut més del 70% de la població i no ha parat de minvar; la disminució s’accentuà a partir de la dècada del 1950. La població viu concentrada a les valls dels rius i està distribuïda en set municipis, dels quals només la capital supera els 1.000 h. L’estructura de població és molt envellida i els saldos migratoris són clarament negatius.

Malgrat les condicions físiques poc favorables -es conrea poc menys del 20% del territori-, l’agricultura és la base de la seva riquesa. Hi té certa importància el regadiu, situat al fons de les valls del Túria i de l’Ebrón, mitjançant les sèquies que aprofiten l’aigua dels rius. Els principals conreus són els de pomeres i pereres; altres conreus són els d’hortalisses, patates i blat de moro. Al secà hi ha, principalment, cereals (blat i ordi), fruiters, vinya, ametllers i oliveres. Complementa l’economia del sector primari la ramaderia, que compta amb bestiar oví i granges avícoles. La indústria és gairebé inexistent, ja que tant sols hi ha alguna central agrícola i empreses alimentàries.

HISTÒRIA: El Racó fou la primera terra valenciana reconquerida als musulmans al segle XIII; els castells de Castellfabib i Ademús foren ocupats per Pere I el Catòlic el 1210 i repoblats per aragonesos, però poc després fou ocupada de nou pels musulmans de València. La conquesta definitiva, la féu Jaume I el 1259, que la despoblà de musulmans. Fou un dels primers llocs repoblats per cristians al País Valencià i fou inclòs dins el Regne de València. Fou ocupada temporalment per Castella durant la guerra dels Dos Peres (1363).

Fins el 1707 fou de la governació de València, i passà després al corregiment de València, fins el 1833, que, amb la divisió provincial, quedà dins la província de València i dins el partit judicial de Xelva i avui de Llíria. El terme d’Ademús incorporava fins el 1700 la major part del Racó (Ademús, Vallanca, Cases Altes i Cases Baixes, aquests dos últims municipis se’n separaren el 1838).