Arxiu d'etiquetes: parcs naturals

Samà, parc

(Cambrils, Baix Camp)

Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp.

Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao.

Ocupa 20 hectàrees, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.

Poblet, Parc Natural de

(l’Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà)

Paratge natural d’interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984.

El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica.

L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat.

Enllaç: Parc Natural de Poblet

Pla d’Espais d’Interès Natural

(Catalunya, 1992 – )

(PEIN) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació (ZEC) i de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80.000 ha d’espai marí.

El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total.

Enllaç: PEIN

Montserrat, parc natural de la muntanya de

(Bages)

Parc natural creat l’any 1987 i situat al sector central de la Serralada Prelitoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha.

La muntanya de Montserrat presenta un paisatge geològic únic, format per multitud de roques i agulles, entre les quals es desenvolupa una esplèndida vegetació.

La importància turística de la muntanya i la seva llarga tradició excursionista fan que veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l’abandonament de deixalles o l’erosió dels camins. D’altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals.

Enllaç: Patronat de la Muntanya de Montserrat

Montseny, parc natural del

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.

La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.

El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.

El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.

El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.

Enllaç: Parc Natural del Montseny

Melons, mas de

(Castelldans, Garrigues)

Espai natural protegit.

Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha.

Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’arpella pàl·lida o l’esmerla.

Llobregat, reserva natural del delta del

(Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Garraf, Parc Natural del

(Catalunya)

Parc natural. El 1986 s’aprovà la seva constitució.

Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès.

Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l’abús que se’n féu com a abocador de deixalles, per a l’extracció de materials de la construcció, la instal·lació d’antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.

Font Groga

(Vallès Occidental)

Reserva natural de 81 ha, situat a la capçalera de Sant Medir, a l’obaga de la serra de Collserola.

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures.

Cadí-Moixeró, parc natural del

(Catalunya)

Zona que comprèn part de les serres de Cadí, de Moixeró i de Mogrony, al Prepirineu oriental.

L’espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya.

La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d’alta muntanya, on destaca la presència d’un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí.

Alhora, aquesta vegetació conforma l’hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l’espai un bon refugi: l’isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d’ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya.

Enllaç: parc natural del Cadí-Moixeró