(Maó, Menorca, 1 juliol 1928 – 24 març 2020)
Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial.
Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958.
(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)
Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.
Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.
Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).
(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)
Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.
Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.
Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.
(Maó, Menorca, 10 desembre 1813 – 18 novembre 1871)
Metge. S’especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès.
Fou metge de cambra d’Isabel II de Borbó i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’estat espanyol.
(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)
Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
(Maó, Menorca, 9 octubre 1804 – 27 març 1891)
Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guarda-marina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina.
Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la “Revista de Menorca”.
Fou el pare de Josep Maria Riudavets i Monjo.
(Maó, Menorca, 1843 – 1915)
“Mestre Manxa” Poeta popular. Publicà una gran quantitat de glosats sobre temes diversos, dels quals hom pot destacar el Glosat nou sobre s’emigració espanyola a sa República Argentina (1889), Memòries dels sigle XIX o Alerta ciutadans!.
(Maó, Menorca, 24 agost 1748 – 15 maig 1816)
Advocat i traductor. Germà d’Antoni, Bartomeu, Josep i Joan. Es doctorà en drets a Avinyó (1775) i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vice-almirallat durant l’ocupació britànica de Menorca (1798-1802).
Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu i l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
Dades dels Països Catalans 