Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Duran (varis)

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Domingo i Garriga, Francesc

(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)

Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.

Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.

Comes i Escrivà, Rafael Maria

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).

Cavassèquia, Pere Ramon

Altre nom pel qual és conegut Pere Ramon Sassala, especialista en sèquies.

Agostin, Miquel

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)

Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.

Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

Verneda i Figueras, Fruitós

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)

Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).

Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.

Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.

Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.

Unió Provincial Agrària

(Lleida, febrer 1932 – 1936)

Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida. Controlada pel Bloc Obrer i Camperol; constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell.

Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí la xifra de 8.000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals.

L’estiu de 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se amb les autoritats de l’Esquerra; l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM.

Publicà un butlletí periòdic i, des del juny de 1936, la revista “Unió Agrària”.

Unió de Treballadors del Camp

(Catalunya, 1871 – 1874)

Sindicat agrícola. Integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any 1872 tenia 44 seccions a tot l’estat espanyol, 33 de les quals radicades a Catalunya.

Al maig de 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de 47 localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers.

Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat col·lectiva de la terra, desaparegué després de la interdicció de la Internacional.

Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya

(Catalunya, 12 juliol 1931 – gener 1937)

(USAC)  Poderosa associació de cooperatives agrícoles. El seu òrgan de premsa era “La Pagesia” (agost 1932 – desembre 1936), i comptava amb diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc.

Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; conseqüentment, intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers.

El juliol de 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé el gener de 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya.

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

(Catalunya, 1922 – gener 1937)

Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera.

La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l’arrendatari li permeté d’arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu.

Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s’aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou “La Terra”.

El 1937, junt amb les altres entitats agràries, formà la Federació de Sindicats Agrícoles.