Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Agostin, Miquel

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)

Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.

Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

Verneda i Figueras, Fruitós

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)

Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).

Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.

Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.

Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.

Unió Provincial Agrària

(Lleida, febrer 1932 – 1936)

Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida. Controlada pel Bloc Obrer i Camperol; constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell.

Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí la xifra de 8.000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals.

L’estiu de 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se amb les autoritats de l’Esquerra; l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM.

Publicà un butlletí periòdic i, des del juny de 1936, la revista “Unió Agrària”.

Unió de Treballadors del Camp

(Catalunya, 1871 – 1874)

Sindicat agrícola. Integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any 1872 tenia 44 seccions a tot l’estat espanyol, 33 de les quals radicades a Catalunya.

Al maig de 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de 47 localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers.

Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat col·lectiva de la terra, desaparegué després de la interdicció de la Internacional.

Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya

(Catalunya, 12 juliol 1931 – gener 1937)

(USAC)  Poderosa associació de cooperatives agrícoles. El seu òrgan de premsa era “La Pagesia” (agost 1932 – desembre 1936), i comptava amb diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc.

Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; conseqüentment, intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers.

El juliol de 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé el gener de 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya.

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

(Catalunya, 1922 – gener 1937)

Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera.

La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l’arrendatari li permeté d’arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu.

Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s’aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou “La Terra”.

El 1937, junt amb les altres entitats agràries, formà la Federació de Sindicats Agrícoles.

Torrents i Monner, Antoni

(Barcelona, 7 setembre 1852 – 16 setembre 1921)

Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats.

Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d’administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

Tobella i d’Argila, Francesc Xavier

(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)

Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.

Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.

Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.

Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).

Salvat i Juncosa, Francesc

(Girona ?, segle XIX)

Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.

Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).

A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

Riera i Cabrafiga, Francesc Xavier

(Olot, Garrotxa, 1902 – 1987)

Enginyer agrícola.

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya (després Escola d’Enginyers Tècnics) i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la diputació de Barcelona.

Publicà El alforfón (1932), Cultivo del almendro (1965), ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia (1936), Sistemàtica pomològica (1938), Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars (1946-47) i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis (1948), entre altres.