(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)
Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.
Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).
(València, 14 maig 1797 – Madrid, 9 gener 1874)
Agrònom i botànic. Fou catedràtic d’agricultura a Burgos, director de l’Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid. Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid.
És autor de nombrosos treballs sobre temes d’agricultura i inventor d’una arada que porta el seu nom.
(Catalunya, 1822 – 1888)
Tècnic agrònom. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques sobre temes agrícoles.
A la seva mort era director de la Granja Experimental de Barcelona.
(Lleida, 1848 – 1889)
Escriptor. Era enginyer agrònom. Dirigí “La Correspondencia Leridana” i “El Noticiero”, diaris de Lleida.
Publicà bon nombre de poesies soltes. També és autor d’escrits professionals.
(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890)
Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país.
És autor de diversos escrits i d’estudis remarcables sobre la seva especialitat.
Miquel de Foixà (Catalunya, segle XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).
Pere de Foixà (Catalunya, segle XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.
Ponç de Foixà (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.
Antoni Pau Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.
Baltasar Duran (Barcelona, 1716 – Girona, 1793) Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.
Eudald Duran (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.
Francesc Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.
Josep Duran (Catalunya, segle XVII) Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).
Altre nom pel qual és conegut Pere Ramon Sassala, especialista en sèquies.
Dades dels Països Catalans 