Arxiu d'etiquetes: matemàtics/ques

Clarà, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.

Cerdà, Pau

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.

Aguiló i Fuster, Rafael

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)

Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.

Trillas i Ruiz, Enric

(Barcelona, 29 març 1940 – )

Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz.

President del CSIC entre els anys 1984 i 1988.

Tharrats i Vidal, Jesús

(Girona, 1923 – San Juan, Puerto Rico, gener 2002)

Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59).

Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953).

El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia.

D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989).

Teixidor i Batlle, Josep

(Llers, Alt Empordà, 10 novembre 1920 – 6 agost 1989)

Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric.

Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).

Subiràs i Barra, Josep

(Barcelona, 1725/26 – 1799)

Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres.

El 1770 fou admès en la Conferència Físico-Matemàtica, fundada pel seu germà Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99).

Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) -que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc-, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).

Subiràs i Barra, Francesc

(Barcelona, segle XVIII – Madrid, 1783)

Matemàtic. Germà de Josep i deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) (1764) a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president.

El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial.

El comte de Ricla el nomenà (1768) director del Col·legi de Cordelles -evacuat pels jesuïtes expulsats-; des d’aquest càrrec es proposà de recuperar la universitat per a Barcelona amb la col·laboració de les càtedres de la Conferència; proposà un pla d’estudis modern i científic, que no fou aplicat.

El 1770 tornà a Madrid com a professor del Seminario de Nobles i el 1783 fou nomenat comissari ordenador per a la qüestió dels límits entre les possessions americanes de Castella i Portugal. Morí abans d’emprendre el viatge.

Societat Filomàtica de Barcelona

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Catalana de Matemàtiques

(Catalunya, 1986 – )

(SCM)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Enllaç web: Societat Catalana de Matemàtiques