(Alemanya, segle XVI – València ?, segle XVI)
Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra.
L’obra va difondre’s per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l’àrab.
(Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)
Arquitecte i matemàtic. Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca.
Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx (1727-30).
(València, segle XVI)
Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.
La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.
(Barcelona, segle XVIII – 1831)
Matemàtic. Primer director de l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815.
És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona.
(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)
Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.
Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).
Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.
(València, 1738 – segle XVIII)
Acadèmia científica. Fou iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordassar i amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachan.
Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Mestre d’aritmètica de Barcelona.
Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica, la primera obra d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.
(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.
És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica.
(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )
Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).
Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.
A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.
Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Joan Lluís Vives.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 