Arxiu d'etiquetes: matemàtics/ques

Oliba

(Catalunya, segle XI – després 1065)

Matemàtic, músic i poeta. Monjo de Ripoll, on col·laborà a la seva biblioteca amb el seu homònim que seria famós abat i bisbe.

Conreava la poesia en llatí i era molt entès en matemàtiques i astronomia.

Ifern, Narcís

(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.

És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica.

Huguet i Rotger, Llorenç

(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )

Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).

Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.

A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.

Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Joan Lluís Vives.

Escaire, L’

(Barcelona, 1979 – ? )

Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d’aquesta temàtica publicada als Països Catalans.

Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.

Clarà, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.

Cerdà, Pau

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.

Aguiló i Fuster, Rafael

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)

Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.

Trillas i Ruiz, Enric

(Barcelona, 29 març 1940 – )

Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz.

President del CSIC entre els anys 1984 i 1988.

Tharrats i Vidal, Jesús

(Girona, 1923 – San Juan, Puerto Rico, gener 2002)

Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59).

Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953).

El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia.

D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989).

Teixidor i Batlle, Josep

(Llers, Alt Empordà, 10 novembre 1920 – 6 agost 1989)

Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric.

Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).