Arxiu d'etiquetes: matemàtics/ques

Trillas i Ruiz, Enric

(Barcelona, 29 març 1940 – )

Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz.

President del CSIC entre els anys 1984 i 1988.

Tharrats i Vidal, Jesús

(Girona, 1923 – San Juan, Puerto Rico, gener 2002)

Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59).

Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953).

El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia.

D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989).

Teixidor i Batlle, Josep

(Llers, Alt Empordà, 10 novembre 1920 – 6 agost 1989)

Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric.

Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).

Subiràs i Barra, Josep

(Barcelona, 1725/26 – 1799)

Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres.

El 1770 fou admès en la Conferència Físico-Matemàtica, fundada pel seu germà Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99).

Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) -que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc-, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).

Subiràs i Barra, Francesc

(Barcelona, segle XVIII – Madrid, 1783)

Matemàtic. Germà de Josep i deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) (1764) a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president.

El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial.

El comte de Ricla el nomenà (1768) director del Col·legi de Cordelles -evacuat pels jesuïtes expulsats-; des d’aquest càrrec es proposà de recuperar la universitat per a Barcelona amb la col·laboració de les càtedres de la Conferència; proposà un pla d’estudis modern i científic, que no fou aplicat.

El 1770 tornà a Madrid com a professor del Seminario de Nobles i el 1783 fou nomenat comissari ordenador per a la qüestió dels límits entre les possessions americanes de Castella i Portugal. Morí abans d’emprendre el viatge.

Societat Filomàtica de Barcelona

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Catalana de Matemàtiques

(Catalunya, 1986 – )

(SCM)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Enllaç web: Societat Catalana de Matemàtiques

Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

(Catalunya, 1932 – 1986)

(SCCFQM)  Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre física, química i matemàtiques.

El seu primer president fou Josep Estalella, i Eduard Fontserè el delegat de l’Institut. Edità un “Butlletí” i uns “Treballs”. Convoca regularment uns premis.

L’any 1986 es dividí en quatre seccions de l’IEC: Societat Catalana de Tecnologia, Societat Catalana de Física, Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana de Química.

Seminari Matemàtic de Barcelona

(Barcelona, abril 1936 – )

Institució creada dins la Universitat Autònoma de Barcelona. en fou director Esteve Terrades, i Josep M. Orts sots-director. Les seves activitats no començaren fins al 1939.

Hom hi organitzà cursos monogràfics que introduïren els nous corrents matemàtics, i joves llicenciats foren enviats a l’estranger.

Publicà nombroses monografies i la revista “Collectanea Mathematica”. Vinculat al CSIC, fou dirigit per Joan Augé.

Sales i Vallès, Francesc d’Assis

(Terrassa, Vallès Occidental, 26 novembre 1914 – Barcelona, 13 desembre 2005)

Matemàtic. Germà de Joan.

Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi “Torres Quevedo” del CSIC pels seus treballs en el camp de les probabilitats. Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algebraica, i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics.

Ha estat catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats (1958), primer a la universitat de Granada i a la de Barcelona des del 1961.

Fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1976).