Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Cereal, Lluci Afrani

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.

Boixó, Manuel

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

Boades, Bernat

(Salitja, Selva, abans 1370 – Blanes, Selva, 1444)

Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l’autoria del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, que havia redactat (vers 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.

Blazy, Joan Baptista

(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)

Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.

Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.

Bassó i Ubach, Frederic

(Barcelona, 1930 – 20 agost 2015)

Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc.

Avit, Cneus Abundi

(Tarragona, segle II)

Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.

Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.

Arolas i Bonet, Joan

(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)

Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.

Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).

En català va escriure un miracle de Sant Vicenç Ferrer.

Vilarrúbia i Garet, Lluís

(Torrellebreta, Osona, 1904 – 1983)

Sacerdot i entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim. Capellà de l’hospital comarcal de Vic.

Ha recollit més de trenta-cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta. Ha enriquit la col·lecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics. Algunes subespècies de cinipidocecídides porten el seu nom.

És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes (1930) i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic. Fam. Vespidae (1930).

Vila, Jaume Ramon

(Barcelona, 1570 – 1638)

Heraldista. Sacerdot, donzell de llinatge empordanès.

És autor d’un tractat, en català, d’Armoria del Principat de Catalunya, en quatre volums, en el qual començà a treballar el 1602, il·lustrat amb nombrosos escuts policromats, abundants notes genealògiques i expresses digressions històriques que denoten el seu exaltat nacionalisme, i d’una Vida del canonge barceloní Pere Font (1614).

En el seu afany de recollir dades per contrarestar el partidisme anticatalà dels historiadors castellans, féu copiar i prologà la Crònica de cavallers catalans de Francesc Tarafa (1603), la Crònica de Jaume I (1619) i la coneguda amb el nom de La fi del comte d’Urgell (1624, 1631), de qui es declara enyorat i fervent partidari.

Vallfogona, el Rector de

Nom popular amb el qual fou conegut el sacerdot i escriptor Francesc Vicenç Garcia i Torres.