(Alacant, 24 juny 1813 – 23 gener 1886)
Escriptor. Fou cronista provincial d’Alacant (1867-85), redactor d'”El Heraldo” i “El Pensamiento” i fundador d'”El Teatro”, “La Flor” i altres periòdics.
Publicà els reculls poètics Poesías (1840), Afectos de madre (1844 i 1874), Enma (1854), Cantares y otras rimas que lo parecen (1876), etc, les novel·les Dos coronas (1854), Dolor y resignación (1854) i altres reculls de prosa literària –Anacaona, 1856- i cròniques d’història local.
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.
(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.
Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).
Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.
(Maó, Menorca, 10 desembre 1813 – 18 novembre 1871)
Metge. S’especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès.
Fou metge de cambra d’Isabel II de Borbó i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’estat espanyol.
(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)
Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.
És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.
Fou el pare de Guillem Roca i Reus.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)
Il·lustrat. Fill del notari Guillem Roca. Es doctorà en drets a la universitat mallorquina. Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Acèrrim anti-lul·lià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de R. Lulio.
Formà part el 1767 de la comissió per embargar els béns i prendre els jesuïtes del col·legi de Pollença arran de la supressió de l’orde. Mal vist per la societat mallorquina, es retirà de la vida pública fins a la seva mort.
(València, segle XVIII – 1813)
Prevere il·lustrat. Es doctorà en filosofia i teologia a València. Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea; aconseguí un benefici a la seu. Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari.
Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 (1793), un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico (1793) i un Extracto de las Actas de la Real Sociedad de Amigos del País del 1787 al 1791 (1792).
(Xarafull, Vall de Cofrents, 22 gener 1758 – València, 1 desembre 1813)
Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S’hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica.
D’entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner.
Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)
Metge i poeta. És autor d’una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d’altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu.
Vidu i sense fills, abraçà l’estat eclesiàstic.
(Illes Balears, 1813 – 1881)
Cirurgià. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma i cirurgià de l’hospital de Palma.
Publicà dos tractats mèdics notables: Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 (1848) i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas (1851).
Dades dels Països Catalans 