(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)
Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
(València, 8 juny 1765 – 11 gener 1826)
Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l’orde i de la ciutat i regne de València.
Publicà la primera part d’Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes.
(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)
Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.
Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.
Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.
(València, agost 1759 – Madrid, 11 febrer 1826)
Pintor. Deixeble de l’escola de Sant Carles de Camaron. Treballà a Madrid amb Josep Piquer. Fou director de l’Academia de San Fernando (1819).
Sobresortí com a retratista (El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc).
(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)
(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.
El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.
Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.
(Sencelles, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1826)
Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.
(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)
Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.
És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).
Dades dels Països Catalans 