(València, 30 març 1843 – 9 març 1899)
Polític. Estudià a França i a Bèlgica. D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política. Fou secretari del ministre d’estat (1868-69) Juan Álvarez de Lorenzana.
Dirigí el diari “La Patria” de Madrid i col·laborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez. Publicà la novel·la Eulalia (1865).
(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)
Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.
La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.
(Maó, Menorca, 1843 – 1915)
“Mestre Manxa” Poeta popular. Publicà una gran quantitat de glosats sobre temes diversos, dels quals hom pot destacar el Glosat nou sobre s’emigració espanyola a sa República Argentina (1889), Memòries dels sigle XIX o Alerta ciutadans!.
(Perpinyà, 1843 – 1878)
Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.
A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.
Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.
(València, 1843 – Madrid, 24 novembre 1900)
Pintor. Fill de l’arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid.
Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc).
(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)
Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.
Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).
(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)
Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.
Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.
Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.
(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)
Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.
Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.
(València, 1787 – 1843)
Escultor. Fill de Josep Gil. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829).
És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando de Madrid; un dels millors és al Museu de València.
(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)
Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.
Dades dels Països Catalans 