Arxiu d'etiquetes: 1928

Soler i Llopis, Eduard

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)

Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.

Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.

Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.

El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

Seva, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 1928 – ? )

Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

Serra i Bauzà, Pere Antoni

1 Resposta

(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)

Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.

Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).

Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.

L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Safont i Castelló, Manuel

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa, 28 març 1928 – 24 novembre 2005)

Ceramista, conegut per Manolo Safont. Començà en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 instal·là el seu propi taller. Ha exposat sol a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa; també ha participat en diverses exposicions col·lectives.

És autor de murals notables i de composicions d’inspiració religiosa. Guanyà els premis de Ceràmica del concurs “El Miquelet”, de València, els anys 1959, 1960 i 1961. El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural de l’Autopista de l’Ebre.

Té obres als Museus de Ceràmica de València i de Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid.

Auto-qualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una abstracció no geomètrica rica en color.

Rosselló i Pastors, Alexandre

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1853 – Madrid, 17 juliol 1928)

Polític. Advocat (1873) i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal. Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear (1878) i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma (1880), la creació de l’Escola Mercantil (1881) -més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament- i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat (1882).

Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900. Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos, com l’establiment del correu diari entre l’illa i la Península o la creació de l’escola de comerç, i fracassada en altres, com en les demandes de concessió de port franc.

Fou diputat a corts en 1901-23 i cap del partit liberal illenc, i s’inserí quasi totalment en l’administració estatal, a Madrid. Fou sotssecretari d’instrucció pública, governador civil de Madrid (1906), conseller (1909) i finalment ministre de gràcia i justícia (1918-19). Es mantingué, d’altra banda, fidel a Romanones fins en 1922-23, que acceptà de col·laborar amb Joan March.

Autor de La cuestión social en Mallorca (1877), llibre que incidí en la polèmica entorn dels xuetes fent costat a Josep Taronjí.