(Illes Balears, segle XIV – Catalunya Nord ?, segle XIV)
Cavaller. Serví Jaume III de Mallorca. El 1344 fou el darrer veguer de Cerdanya i Baridà que tingué aquell monarca, destronat el mateix any.
Vernet, Berenguer de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya Nord (bio)
Vallgornera -varis bio-
Vallgornera (Catalunya Nord, segle XIV) Noble del llinatge dels senyors de Vilanova de la Ribera (Rosselló). Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, i prengué la del rival d’aquest, Pere III el Cerimoniós. El 1344 combatia al costat de Pere III per sotmetre-li el Rosselló. Destacà a la presa d’Elna.
Francesc de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XIV) Cavaller de pare català, possiblement fill de Simó. Fou un bon defensor de l’illa contra els angevins. El 1349 era una de les figures més destacades a Catània, durant el setge a què fou sotmesa la plaça pels invasors.
Francesc de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Noble. Probablement de la branca empordanesa de la família que s’havia establert a Sicília. El 1460 era un dels partidaris que la corona siciliana fos cenyida pel príncep Carles de Viana.
Simó de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV) Noble. Descendent de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. Es manifestà favorable, el 1392, a la tornada de la reina Maria I a Sicília i al triomf dels interessos catalans a l’illa. El 1396 era recompensat d’aquesta actitud amb diverses donacions reials.
Urtx, Ramon (I) d’
(Catalunya Nord, segle XII – 1194)
Magnat del rei Alfons I el Cast. Sembla que era fill de Galceran (I) d’Urtx i germà de Galceran, junt amb el qual són esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics. Fou el pare de Galceran (II) d’Urtx.
Urtx, Galceran d’ -varis bio-
- Galceran (I) d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?) Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
- Galceran (II) d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII – 1247) Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
- Galceran (III) d’Urtx (Catalunya, segle XIII – després 1279) Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
- Galceran d’Urtx (Catalunya Nord, segle XII) Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
- Galceran d’Urtx (Cerdanya, segle XIII) Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.
Sunyer, Josep -escultor, s. XIV-
(Catalunya Nord, segle XIV)
Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l’església parroquial de Prada (Conflent).
So i de Cortsaví, Bernat (IV) de
(Catalunya Nord, segle XIII – 1337)
Fill d’Arnau (III) de So i de Geralda de Cortsaví. Heretà d’un oncle matern la baronia de Cortsaví. Fou un magnat del rei Sanç I de Mallorca, i el 1320 ell i el vescomte Jaspert II de Castellnou lluitaren a favor del vescomte Eimeric VI de Narbona, nebot de Bernat (V) de So, contra Pere (VII) de Fenollet, vescomte d’Illa, i el baró Guillem (III) de Canet.
Tot seguit s’alià amb aquest darrer per lluitar contra el baró Ademar (IV) de Mosset. El 1335 el rei Jaume III de Mallorca li donà les castlanies de Llívia i So i el creà vescomte d’Évol. Deixà dos fills: Joan (I) i Bernat de So.
So i d’Aragall, Bernat (VI) de
(Catalunya Nord, segle XIV – 1413)
Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d’Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya.
Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411.
La seva néta fou Blanca de So i de Sagarriga (Catalunya Nord, segle XV) Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.
So, Bernat de
(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)
Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.
Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.
Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV) Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.
Sanç, Josep
(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)
Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.
Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.
Saguàrdia, Marquesa
(Catalunya Nord, segle XIV)
Dama. En la seva jovenesa sembla haver dut també el nom d’Elionor. Era filla de Ponç de Saguàrdia, vescomte de Canet, i d’una Cabrera. Germans seus foren Ramon (II), Guillem (II) i Esclaramonda de Canet.
Es casà amb Hug (II) de Santapau i d’Urtx, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu.
El 1343 fou requerida pel rei Pere III el Cerimoniós a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.
Dades dels Països Catalans 