Mataplana, baronia de

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).

Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan s XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx- la vall de Toses.

El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.

El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.

Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.