Arxiu d'etiquetes: físics/ques

Vieta i Gibert, Pere

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1779 – Barcelona, 7 octubre 1856)

Cirurgià i físic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou professor de física a la Junta de Comerç.

És autor d’un gran nombre de memòries científiques remarcables.

Vidal-Quadras i Roca, Aleix

(Barcelona, 20 maig 1945 – )

Polític. Llicenciat en física nuclear, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou membre d’Unió Democràtica de Catalunya (1983) i poc després s’afilià a Alianza Popular (després Partit Popular). President del PP català en 1991-96, ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-99), senador per designació autonòmica (1996-99) i diputat al Parlament europeu (des del 1999).

S’ha distingit per la seva actitud contrària al catalanisme.

Vidal i Llenas, Josep Maria

(Valls, Alt Camp, 18 maig 1913 – Barcelona, 6 maig 2019)

Físic. Es doctorà a Madrid el 1944. Fou ajudant de meteorologia fins el 1941. Des del 1949 fou catedràtic de termologia a la Universitat de Barcelona.

És autor d’un manual de física general, del qual ha fet diverses edicions. Des del 1961, és membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Tharrats i Vidal, Jesús

(Girona, 1923 – San Juan, Puerto Rico, gener 2002)

Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59).

Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953).

El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia.

D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989).

Societat Catalana de Física

(Catalunya, 1986 – )

(SCFIS)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Creada per divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Enllaç web: Societat Catalana de Física

Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

(Catalunya, 1932 – 1986)

(SCCFQM)  Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre física, química i matemàtiques.

El seu primer president fou Josep Estalella, i Eduard Fontserè el delegat de l’Institut. Edità un “Butlletí” i uns “Treballs”. Convoca regularment uns premis.

L’any 1986 es dividí en quatre seccions de l’IEC: Societat Catalana de Tecnologia, Societat Catalana de Física, Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana de Química.

Raurich i Sas, Fidel Enric

(Barcelona, 10 setembre 1892 – 29 maig 1979)

Físic i químic. Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid. L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra.

Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física.

Fou membre numerari de les Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia.

Rafael, Eduard de

(Begues, Baix Llobregat, 1938 – )

Físic. Llicenciat a Barcelona (1960) i doctorat a París (1966).

Ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre 1978 i 1980.

Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica.

Ha publicat des del 1960 més de cinquanta articles en les principals revistes de física teòrica del món.

Pòlit i Buxareu, Isidre

(Alella, Maresme, 31 desembre 1880 – Barcelona, 19 octubre 1958)

Físic i astrònom. Ajudant tècnic de l’observatori Fabra el 1900, n’esdevingué astrònom el 1921.

Fou membre de nombroses institucions científiques.

Va publicar treballs científics sobre cinemàtica i astronomia: Estudi cinemàtic del mecanisme a la Cardan, La variación de las latitudes i Observaciones visuales de pequeños planetas y cometas.

Plans i Freyre, Josep Maria

(Barcelona, 17 juliol 1878 – Madrid, 11 març 1934)

Físic i astrònom.

Fou catedràtic de física a l’Institut de Castelló de la Plana (1909), de mecànica racional i de mecànica celeste a les universitats de Saragossa i de Madrid, respectivament.

Publicà Lecciones de termodinámica con aplicación a los fenómenos químicos (1913), Nociones fundamentales de mecánica relativista (1919), Cálculo diferencial absoluto (1922) i un estudi sobre El·lipsoides de Dirichlet, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans.