(Catalunya Nord, segle XIV)
Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra dels Dos Peres. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries.
Segurament aquest era l’homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.
(Catalunya Nord ?, segle XV)
Escriptor. N’ha estat conservada una bona poesia amorosa. Possiblement és seva una altra composició que, sense nom d’autor, apareix transcrita a continuació de l’anterior dins els cançoners de l’època.
Hom creu que aquest poeta, de bona inspiració i obra tan poc coneguda, podria ésser un homònim ambaixador del comte de Foix que apareix a Navarra el 1456.
(Catalunya Nord, segle XVI – Perpinyà, 1620)
Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics.
Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d’Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.
(Catalunya Nord, segle X)
Bisbe d’Elna (947-després 960). Consagrà l’església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30 de juliol de 953. Conservava la mitra l’any 960.
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)
Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l’interregne successori de 1410-12.
El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L’any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès.
Rebé de Ferran I d’Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent.
(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)
Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.
Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.
(Catalunya Nord, segle XII)
Abat de Sant Martí del Canigó (1159-68). Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’equiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160.
Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo.
Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa.
(Catalunya Nord, segle X)
Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat de Conflent, que l’heretaria en el vescomtat, i de Sal·la, bisbe d’Urgell.
Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.
(Catalunya Nord, segle IX)
Abat del monestir d’Arles (Vallespir).
El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands (858) i la mort d’alguns dels seus monjos.
(Catalunya Nord, segle XVI)
Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany.
Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya.
El seu fill Berenguer Geli (vers 1559-1629) el succeí en el càrrec.
Dades dels Països Catalans 