Arxiu d'etiquetes: magnats

Tassi

(Catalunya, segle X – 958)

Prohom i senyor de Peralada. Anà a Roma per obtenir-hi una butlla i fundà el monestir de Sant Pere de Rodes. El seu fill Eldesind en fou abat.

El nou monestir tingué greus discrepàncies amb el de Banyoles. L’abat d’aquest, Acfred, acudí davant del rei Lluís a Reims, l’any 948, i allí, gràcies als bons oficis del bisbe Gotmar de Girona, els dos monestirs feren les paus.

Taradell

(Osona, segle XI – segle XII)

Llinatge de magnats coneguts des del 1002.

El primer membre conegut fou Ató de Taradell (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Fou el pare de:

Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1033)  Magnat. El seu fill i hereu fou:

Ramon Bermon de Taradell (Catalunya, segle XI – 1080)  Magnat. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar (Balenyà).

Pere Ramon de Taradell  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de:

Guillem de Taradell (Catalunya, segle XII – 1194)  Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta.

Berenguer de Taradell  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat. Fou el pare de:

Titburgueta de Taradell (Catalunya, s XII)  El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s’extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l’extensa baronia de Taradell.

Sesagudes, Umbert de

(Catalunya, 1041 – 1082)

Magnat comtal i senyor de la baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls. Era fill d’Ot de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó. El 1045 era casat amb Sicarda.

Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat.

Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges (1068) i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082.

Afavorí l’erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (1066), fundat per la seva mare.

El succeí el seu fill Guillem Umbert de Montseny, i també fou fill seu Bernat Umbert, bisbe de Girona.

Serrallonga, Bernat Hug de

(Rosselló, segle XIII)

Magnat. Fou del partit dels Montcada a les bandositats d’aquests contra altres faccions, singularment enfront de la dels Cardona, durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I.

S’acollí als convenis de concòrdia signats entre els dos bàndols esmentats pel maig de 1226.

Saportella

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.

El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal.

Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella.

No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del segle XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al segle XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al segle XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.

Santmartí, Bernat de

(Catalunya, vers 1030 – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)

Magnat. Fill gran de Mir Geribert i de la seva segona muller Guisla de Besora.

Fou destinat a l’església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon Berenguer I (1049-58). El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona (Montjuïc) i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns.

Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa; tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre. No deixà fills.

Sant Martí, Guillem de

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fill de Jordà de Sant Martí. Era senyor dels castells de Montbui, Montornès i Eramprunyà.

El 1136 el comte Ramon Berenguer IV li donà en matrimoni la dama Beatriu de Montcada, divorciada del Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada. Compartí en vida d’ella una part de les rendes del Senescal.

El 1149 participà a la presa de Lleida, on hi rebé unes cases (1150). Pels anys 1152-54 tingué entrada al seguici i consell de Ramon Berenguer IV. El 1160 cedí les cases de Lleida a l’orde de l’Hospital. Devers el 1171 fou un dels negociadors dels acords tributaris del rei Alfons I el Cast amb els sarraïns de Múrcia.

Sembla que es aquest personatge el qui estigué casat amb una filla poc coneguda del comte Ermengol VI d’Urgell, de la qual hagué un fill anomenat també Ermengol.

Un altre fill seu fou Ferrer de Sant Martí. Contrauria noves núpcies amb Guisla de Banyeres.

Sant Climent, Francesc de

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Prohom. Era paer de la ciutat el 1413, quan es produí l’alçament de Jaume d’Urgell, contra el nou rei Ferran I.

Fou un dels principals col·laboradors del comandant de la plaça, Riambau de Corbera, per mantenir Lleida en mans del rei.

Sant Climent, Bernat de

(Barcelona, segle XIV)

Prohom barceloní. El 1343 fou un dels qui donaren la benvinguda de la ciutat a Pere III el Cerimoniós quan aquest tornà de Mallorca.

El 1348 fou enviat a València pel rei de cara a minar la Unió valenciana amb promeses i persuasions, poc abans de ser iniciada la marxa militar que obtindria el triomf decisiu de Mislata.

Pujalt, Ramon de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller, magnat i conseller comtal.

Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal.

El 1149 era present al setge de Lleida i l’any següent signà amb altres magnats la carta de població d’aquesta ciutat.

Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l’arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló.

La seva actuació s’estengué fins al regnat d’Alfons el Cast.