Arxiu d'etiquetes: magnats

Isarn

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.

L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.

Gurb (varis)

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.

Oliver Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.

Guàrdia (varis)

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Fortuny (varis)

Fortuny  (Catalunya, segle X – Lleida ?, segle X)  Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.

Fortuny  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.

Eldesind

(Catalunya, segle IX)

Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifré I el Pilós.

Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d’aquest.

Daniel

(Catalunya, segle IX)

Prohom. Feu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte Guifré I el Pilós, l’obra repobladora del qual afavorí destacadament.

Claramunt (varis)

Bernat de Claramunt  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.

Deudonat de Claramunt  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Felip Claramunt  (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX)  Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.

Jeroni Claramunt  (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)  Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.

Cervià (varis/es)

Beatriu de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

Berenguer de Cervià  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

Guillem Jofre de Cervià  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

Hug de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fill de Francesc. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

Cervera (varis/es)

Agalbursa de Cervera Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).

Aldonça de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.

Bernat de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

Eldiardis de Cervera  (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

Esclaramonda de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

Gaia de Cervera Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).

Gueraua de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.

Guillem Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.

Hug (I) de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç (I) de Cervera.

Hug de Cervera Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).

Isarn de Cervera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

Jaume de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.

Pere Arnau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

Ponç (II) de Cervera Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).

Ponç (III) de Cervera Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).

Sibil·la de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

Cervelló (varis/es)

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç del Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.