Arxiu d'etiquetes: 1971

Universitat Politècnica de València

Deixa un comentari

(València, 11 març 1971 – )

(UPV)  Entitat docent. Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València (1968), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms (1959) i les de Camins, Industrials i Arquitectura (des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona).

Compta amb quinze instituts de recerca, entre els quals un de dedicat a l’estudi de la biologia molecular i cel·lular de les plantes, un de biomecànica i un altre que tracta del manteniment dels transports.

A les seves instal·lacions esportives hi ha una piscina olímpica, i s’estructura en quatre grans campus que corresponen a les localitats de València, Gandia, Xàtiva i Alcoi. El primer dels quals, té un museu d’escultura a l’aire lliure que acull obres de diversos escultors de prestigi.

Enllaç web: Universitat Politècnica de València

Tramontane, La

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1917 – 1971)

Publicació. Bimensual primer i després mensual. Fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor. En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló.

Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans. Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi col·laboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, J.M. López-Picó i Josep Sebastià Pons.

Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador.

Terres Catalanes

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1971 – 1978)

Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l’actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números.

Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix.

Teorema

Deixa un comentari

(València, 1971 – 1986)

Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero.

Aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus.

Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic.

Paral·lelament hi havia també els “Cuadernos Teorema”, publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol i internacionals.

A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science.

Simon i Mossa, Antoni

Deixa un comentari

(Pàdua, Itàlia, 22 novembre 1916 – Sàsser, Sardenya, 14 juliol 1971)

Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s’especialitzà en l’alguerès i en els dialectes sards.

Publicà proses i poemes en català i fou president del Centre d’Estudis Algueresos.

Sicània, Editorial

Deixa un comentari

(València, 1954 – 1971)

Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions.

Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.

Sarthou i Carreres, Carles

Deixa un comentari


(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)

Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).

Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).

Sánchez i Garcia-Esteban, Pere

1 Resposta

(València, 1902 – 1971)

Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.

Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.

Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.

Rivelles i Guillén, Rafael

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)

Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.

En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).

Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.

Reflets du Roussillon

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1954 – 1971)

Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.

Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.