Arxiu d'etiquetes: actors

Tor i Deseures, Ramon

(Borredà, Berguedà, 14 febrer 1880 – Barcelona, 15 gener 1951)

Actor i escriptor. El 1917 estrenà Indibil i Mandoni de Guimerà.

Publicà versos de caire tradicional i maragallià generalment en edicions il·lustrades de bibliòfil, com: La companyia (1925), Ruta (1930), Novenari líric (1938), Cants de guerra i de pau (1938), L’hereu Riera (1938), Pastoral (1938), Cants d’amor (1939), La llum, la nit i el dia (1950), Cant a Gombrèn (1949) i el recull d’articles Panorames socials (1933).

Subirana i Serra, Josep

(Vic, Osona, 1874 – 13 gener 1951)

Actor teatral. D’infant treballà de traginer amb el seu pare. El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic.

Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals.

Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim, de Lluís Millà (1929), El preu de la glòria i Terres enllà, de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans.

Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous.

Soler i Samsot, Iscle

(Barcelona, 5 maig 1843 – Terrassa, Vallès Occidental, 25 gener 1914)

Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro.

Entre les obres que interpretà destaquen L’Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra.

Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell.

Sentmenat i de Mercader, Ramon de

(Barcelona, 11 abril 1903 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 gener 1972)

Actor cinematogràfic. Enginyer. Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas.

Fou un dels galans més populars d’abans de la guerra civil en films com Mercedes (1933), Sor Angélica (1934) de Francesc Gargallo -la seva revelació-, Incertidumbre, El secreto de Ana Marís (1934), El 8º mandamiento, Ud. Tiene ojos de mujer fatal i La milloná (1936).

Saret i Vila, Domènec

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1865 – Barcelona, 27 novembre 1922)

Actor i director cinematogràfic i teatral. Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena.

Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça, de F. Gelabert; més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros (1914-15) i també Passa l’ideal (1915) i El dubte (1916); més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat (vers 1917), Regeneració, etc.

Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable. El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona.

Emprà el nom artístic de Domingo Ceret.

Santacana i Armengol, Joan

(el Papiol, Baix Llobregat, 1887 – Madrid, 1983)

Actor. Deixeble d’Enric Borràs. Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol.

Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina. Interpretà dos dels seus èxits més destacats –L’idiota i El místic (1926)- al cinema, dirigit per Joan Andreu.

El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus. Residí a Madrid.

Sanders, George

(Sant Petersburg, Rússia, 3 juliol 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 25 abril 1972)

Actor cinematogràfic.

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), etc.

Se suïcidà en un hotel de Castelldefels.

Sabater i Hernández, Carles

(Barcelona, 21 setembre 1962 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 febrer 1999)

Cantant i actor.

El 1986 formà, amb Pep Sala, el conjunt de rock Sau, amb el qual tingué un gran èxit.

Com a actor, s’inicià en teatre (Una jornada particular, 1984) i també actuà en cinema (Si te dicen que caí, 1989) i en sèries de televisió (Arnau, 1994, Sitges, 1997, etc).

Va morir d’una aturada cardíaca durant una actuació.

Rosell, Ramon

(Barcelona, 1840 – Madrid, 10 desembre 1898)

Actor. Fundà a Barcelona una societat dramàtica que féu teatre català al teatre Odeon. Aviat sobresortí com a actor còmic.

Passà a Madrid, on treballà en la companyia dels anomenats Bufos i també en sarsuela. Destacaren les seves creacions de Música clásica (1880), de Chapí, i de R.R., escrita expressament per a ell.

Escriví la paròdia Arturo di Fuencarrales (1870).

Rojas, Miquel

(Barcelona, 1 març 1871 – 1 gener 1931)

Actor. Fou figura important de l’escena catalana.

Dirigí per un temps la companyia del teatre Romea, des del 1905. Col·laborà amb Adrià Gual. També actuà a l’Apolo, a l’Espanyol, al Còmic i al Circ Barcelonès.

Vivia a Sant Feliu de Llobregat, on fundà una escola de declamació que duia el seu nom.