Arxiu d'etiquetes: editorials

Alpha, Editorial

(Barcelona, 1926 – )

Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.

Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.

Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).

Alianza Editorial

(Madrid, 1965 – 1989)

Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.

Torrell de Reus

Torrell de Reus

(Reus, Baix Camp, 1946 – )

Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d’André Maurois.

Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l’únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura.

Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona.

Textos Filosòfics

(Catalunya, abril 1981 – 2000)

Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.

El ritme de publicació fou d’uns 8 volums per any.

Sopena, Editorial Ramon

(Barcelona, 1894 – 2004)

Editorial fundada per Ramon Sopena i López (Perarrua, Aragó, 1869 – Caldes de Boí, Alta Ribagorça, 12 agost 1932). S’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües.

Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno, en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural (algunes en català).

Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina. En depenien també les Gràfiques Ramon Sopena.

Tancà el 2004 a causa de les greus dificultats econòmiques que patia.

Societat Catalana d’Edicions

(Barcelona, 1910 – 1926)

Editorial fundada per Antoni Rovira i Virgili. El 1915 l’impressor de les obres, Ramon Tobella i Castelltort, la hi comprà i la continuà fins el 1926.

Publicà especialment assaigs, però també novel·les, contes, poesia i alguna traducció. Dels seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques, de Raimon Casellas, Història dels moviments nacionalistes, de Rovira i Virgili, Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement, de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns, d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc.

El catàleg reflecteix un clar eclecticisme entre autors modernistes i noucentistes.

Rosa dels Vents, Biblioteca de la

(Barcelona, 1936 – 1938)

Col·lecció d’obres literàries. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. Publicà uns vuitanta títols i continuà els “Quaderns Literaris”.

Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Janés i Olivé, fundador de la revista “Rosa dels Vents”.

A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d’assaig i una de poesia (L’Oreig).

Rosa de Reus, Edicions de la

(Reus, Baix Camp, 1952 – )

Col·lecció de l’Associació d’Estudis Reusencs.

Fundada per un grup d’interessats en l’estudi i divulgació de temes d’interès local i comarcal, i amb el mecenatge inicial de Gaietà Vilella i Puig.

Ha publicat més de cinquanta llibres, més aviat erudits.

Enllaç web: Edicions Rosa de Reus

Raixa, Biblioteca

(Barcelona, juliol 1954 – )

Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d’autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l’Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran.

Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat “Cap d’any”, amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior.

La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris “Raixa”, dirigits per Francesc de B. Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gener 1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l’any 1953.

Enllaç: Biblioteca Raixa

Quart Creixent

(Barcelona, abril 1957 – abril 1958)

Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total.

Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana.