(Palma de Mallorca, 15 març 1978 – )
(UIB) Institució d’ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual.
El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa.
Enllaç web: Universitat de les Illes Balears
(Perpinyà, 1971 – 1978)
Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l’actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números.
Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix.
(Saragossa, Aragó, 16 agost 1908 – València, 15 maig 1978)
Metge. Establert a País Valencià des del 1958. Especialitzat en temes sociològics i ecològics, ha pronunciat conferències.
Ha publicat nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado (1970), Ruta y patria del Quijote (1872), La sexualidad femenina (1975) i Informe sexual de la mujer española (1978).
(Xixona, Alacantí, 1913 – València, 1978)
(o Descals) Ceramista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S’ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV.
Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.
(l’Alguer, 1904 – 1978)
Escriptor. Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer. Des del 1929 col·laborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis.
La seva obra poètica -d’índole, en general, intimista- no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer, gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades.
Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos.
(València, 1978 – 1994)
(IFV) Organisme científic. Creat per la Universitat de València i especialitzat en l’estudi del valencià, per iniciativa de Manuel Sanchis i Guarner, el seu primer director.
Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando.
El 1994 es transformà en l’actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
(Palma de Mallorca, 9 gener 1978 – )
(GDEM) Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l’infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l’orientació de l’educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d’esplai.
L’associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l’àmbit de la formació en el temps lliure.
(Carlet, Ribera Alta, 24 desembre 1897 – Plan, Aragó, juliol 1978)
Pintor. Fou pensionat en la seva joventut per estudiar la pintura flamenca. Ha destacat en l’ensenyament.
S’ha dedicat de preferència als paisatges i als temes florals.
(Vila-real, Plana Baixa, 30 novembre 1912 – Castelló de la Plana, 7 novembre 1978)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Es dedicà a la docència a Castelló, i després s’instal·là al poble d’Aín.
Fou un paisatgista remarcable i també un gran especialista en bodegons i natures mortes.
(València, 1893 – 1978)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).
El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.
Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.
Dades dels Països Catalans 