(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 1354 – )

Variant del català que es parla a la ciutat i als voltants més immediats. Aquesta variant procedeix de la colònia catalana que el rei Pere III el Cerimoniós portà a la ciutat de l’Alguer l’any 1354.

Es caracteritza per la falta de desinència en la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs en -ar, com el balear: jo cant; pel canvi recíproc de l i r en determinats casos; pel canvi d > r intervocàliques; per l’evolució e > a en posició pretònica i final; pel tancament de la o àtona en u, com en català oriental; per la pronunciació labiodental de la v (viva).

El vocabulari, que manté gran nombre d’arcaismes, rep moltes influències del sard i de l’italià.