(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)
Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.
En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).
Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.
(Perpinyà, 1954 – 1971)
Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.
Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.
(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)
Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.
És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).
(Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 7 gener 1971)
Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l’estranger i visqué un quant temps a França.
Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964).
(Romania, 1884 – Tarragona, 1971)
Pintor. Anà a Mallorca cap al 1940 i s’hi establí (Pollença, Deià i el Terreno).
Pintava grans composicions al·legòriques, religioses, de traç i dibuix d’influència bizantina, amb colors vius i amb predomini dels blancs. Feia una pintura simbòlica, dins un cert fauvisme.
Conreà també el retrat, amb una gran profunditat psicològica de concepció i una forma original estructurada, i donà més importància al color que a la línia.
Fou el pare de la també pintora Florita Macedonski.
(Illes Balears, 25 abril 1971 – )
(IEB) Institució d’investigació i promoció cultural. Fou creat amb el nom d’Institut d’Estudis Socials, i transferit el 1979 al Consell Interinsular de les Balears.
Entre altres publicacions, edità des del 1981 i amb periodicitat trimestral, l’òrgan “Estudis Baleàrics”.
Enllaç web: Institut d’Estudis Baleàrics
(València, 1971 – )
Fira d’horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimàmet a nivell de l’estat espanyol i és internacional cada quadre anys.
Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d’associacions d’horticultura ornamental i jardineria, així com d’institucions científiques i professionals.
(Sueca, Ribera Baixa, 10 setembre 1877 – València, 11 novembre 1971)
Escriptor, editor i bibliòfil. Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana. President de Lo Rat Penat (1932-35) i degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia.
Fou fundador de l’editorial Sicània (1955) i la revista “Sicània” (1958). Defensà, des d’abans de la guerra civil, la denominació de bacavés per a la llengua catalana.
Fou autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval (1932), El bilingüisme valencià (1936), De paleotoponímia valenciana, Onda i Quart onda (1949).
Industrial, creà una important biblioteca particular de més de 30.000 volums, especialitzada en qüestions valencianes.
(Palma de Mallorca, 1909 – Caracas, Veneçuela, 1971)
Periodista republicà. Dirigí “República” (1934-36), òrgan de l’Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins al 1935.
Durant la guerra civil fou empresonat al castell de Bellver, i el 1949 va emigrar a Veneçuela.
(País Valencià, del 14 al 18 abril 1971)
Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions.
El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals.
Dades dels Països Catalans 