(Almussafes, Ribera Baixa, 25 novembre 1954 – )
Polític. Fou regidor d’Almussafes (1979-83) i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987. Candidat d’UV a la presidència de la Generalitat Valenciana (1991).
L’any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González i Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997, fins al 1999.
(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)
Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.
Destaquen alguns autoretrats que féu.
(Palma de Mallorca, 1954 – )
(SHNB) Entitat. Dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals. Fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.
Des del 1955 publica cada any el “Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares”. Organitza conferències i excursions periòdiques.
El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia.
Enllaç web: Societat d’Història Natural de les Balears
(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)
Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).
Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).
(València, 1954 – 1971)
Editorial. Creada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions.
Cal destacar la seva ambició per arribar a un públic popular (amb la sèrie de 16 quaderns Nostres Faulelles, 1961-66) i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.
(Perpinyà, 1954 – 1971)
Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral.
Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, Horaci Chauvet, Marcel Durliat, Yves Hoffmann, Pere Ponsich.
(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)
Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.
Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).
És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.
(el Ràfol de Salem, Vall d’Albaida, 31 gener 1954 – )
Poeta. Amb un llenguatge renovador ha publicat L’esmorteïda estela de la platja (1974), Lívius diamant (1975), Tres il·luminacions (1981), Oda estranya a València (premiat el 1982 amb l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona), Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) i Produccions ansietat (1970-1988) (1988).
(Alacant, 21 desembre 1883 – 5 febrer 1954)
Escriptor. És autor de l’assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d’un bon nombre d’articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals.
(Ferreries, Menorca, 13 març 1954 – )
Polític. Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca.
D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics: fou vicepresident i portaveu del Govern Balear (1983-91), president del Consell Insular de Menorca (1991-95) i president del Parlament de les Illes Balears (1995-99).
També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular: president del partit a Menorca (1983-95) i a les Illes Balears (1995-96); membre de la Junta Directiva Nacional (1983-99) i del Comitè Executiu Nacional (1996-99).
Després fou diputat al Parlament de les Illes Balears i vicepresident d’INSULA (Organització per al Desenvolupament Sostenible de les Illes), dependent de la UNESCO.
Dades dels Països Catalans 