(Perpinyà, segle XIV)
Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1342. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó.
És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.
(Grècia, segle XIV)
Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d’Atenes.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini.
El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d’assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí I l’Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l’església parroquial de Prada (Conflent).
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)
Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
Rabí i polemista jueu. Participà en la lluita antimaimonista secundant l’acció d’Abba Mari ben Mosé ben Yosef.
Se’n conserven tres cartes, escrites cap el 1300, una de les quals, adreçada a Menahem ben Selomó Meiri, tracta de la immortalitat de l’ànima.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Amant de Frederic III de Sicília. Abans del matrimoni d’aquest amb Elionor d’Anjou, li donà una filla.
El rei emparaulà el casament de la filla amb Rogeró de Lloria, fill de l’almirall Roger de Lloria, però la mort del nuvi frustrà el projecte.
(País Valencià, segle XIV)
Lul·lista. Rector de Silla (Horta). Formava part, sembla, de l’incipient grup lul·lià de València.
Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia; contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic (1390).
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Es destacà en l’oposició a la regència de l’infant Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca.
Fou un dels capdavanters del partit que pretenia donar la regència al comte Gastó de Foix, dominat el 1326 per les forces que trameté el rei Jaume II de Catalunya. En aquestes circumstàncies, fou un dels qui recomanaren d’acceptar Felip.
Fou el pare de Guillem Sesfonts (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d’Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III el Cerimoniós.
Dades dels Països Catalans 