Arxiu d'etiquetes: Mallorca (bio)

Whittingham, Santiago

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Vilallonga i Burgués, Gaspar de

(Mallorca, segle XVI)

Humanista. Doctor en drets.

És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.

Trènor i Azcárraga, Xavier

(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)

Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.

Morí en un accident aeri.

Sureda i Villalonga, Joan

(Mallorca, segle XIX)

Arquitecte. Era germà d’Antoni.

Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del segle XIX pels arquitectes Guasp i Canut.

So, Guillem de

(Conflent ?, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)

Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III de Catalunya, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III de Mallorca, i hagué de ser combatut.

Salelles, Ramon de

(Mallorca, segle XIV)

Ric prohom. El 1343, essent jurat de Mallorca, reté homenatge a Pere III el Cerimoniós, que es possessionà de l’illa.

Fou el pare de Blanca de Salelles (Mallorca, segle XIV)  Es casà amb Pagà, el menor dels fills bastards de l’infant Ferran de Mallorca. El seu marit morí, fent costat a Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor (1349).

Ibelin, Isabel d’

(Xipre, segle XIII – Mallorca ? , 1315)

Segona muller de Ferran de Mallorca i mare de Ferran de Mallorca i d’Ibelin.

Guerrero Ayuso, Víctor

(Badajoz, Extremadura, 1948 – Mallorca ?, novembre 2017)

Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.

Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V.

Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).

Espanyols -Mallorca-

Nom donat a la branca mallorquina de la família Espanyol, i dels seus partidaris.

Duran, Simeó ben Zemakh

(Mallorca, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Escriptor d’origen jueu. Gran rabí d’Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391.

Va escriure L’escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.