Arxiu d'etiquetes: Grècia

Verona, Marula de

(Grècia, segle XIV)

Filla de Bonifaci de Verona, senyor del Negrepont, que fou fet presoner per la Companyia Catalana a la batalla del Cefís (1311), amb els quals després tingué bones relacions.

Es casà amb Alfons Frederic (1317), recentment nomenat vicari general del ducat d’Atenes. Aportà en dot l’illa d’Egina i la senyoria de Càristos.

Alfons Frederic morí el 1330. Li donà sis fills; el gran, Jaume Frederic, fou comte de Salona, i el segon, Bonifaci Frederic, senyor d’Egina i de Càristos.

Ventallola, Bernat de

(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, segle XIV)

Mariner del Llobregat. Serví a l’estol de la Companyia d’Orient.

Esfondrades les naus a Gal·lípoli, per decisió de Bernat de Rocafort i de Ramon Muntaner, passà amb tots els seus companys a combatre en terra.

Home molt eloqüent, fou l’elegit per a adreçar la paraula a les forces abans de la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Un any després, pel juny de 1306, es distingí a la gran batalla contra els alans, a Bulgària, on matà, amb l’ajut de l’adalil Arnau Miró, un dels millors cavallers enemics. Resultà malferit en aquest encontre.

Venjança Catalana, la

(Grècia, 1305)

Acció vindicativa. Nom amb què es coneix la lluita empresa pels almogàvers contra l’Imperi bizantí com a represàlia per l’assassinat del seu cap, Roger de Flor.

Organitzada per Bernat de Rocafort i els altres caps almogàvers, es basà en ràtzies i saqueigs d’extrema violència que arribaren fins a les portes de Constantinoble.

Tous, Guillem de

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d’Orient.

El 4 d’abril de 1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traïdora matança d’Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents.

Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d’heroisme que el fill de l’emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli.

El 7 de juny, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s’obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

Torrelles, Ferrer de

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII – Grècia, segle XIV)

Militar i home de confiança de Berenguer d’Entença.

Serví d’enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l’afer de l’expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença.

Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l’emperador, després de l’assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d’Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

Tomàs, Guillem

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d’Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n’assumí provisionalment les funcions fins a l’arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic.

Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte.

Talandi, baronia de

(Grècia, segle XIV)

Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d’Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza.

Siscar, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Probablement fill de l’homònim. Fou figura destacada de la Companyia d’Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de la ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner.

Aquest, a la seva Crònica, li diu Guillemó, segurament perquè era jove i per distingir-lo del seu pare.

Siscar, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1305)

Cavaller. Participà a l’expedició a Orient. El 1305, després de l’assassinat de Roger de Flor, fou encarregat per Berenguer d’Entença, esdevingut cap de la Companyia, perquè anés a Constantinoble i lliurés la declaració de guerra contra l’Imperi. De tornada, a Redeston, fou detingut i esquarterat per ordre de l’emperador.

La Crònica de Muntaner l’anomena només pel cognom. Es probable que es digués Guillem i que fos el pare del seu homònim, a qui Muntaner deià Guillemó per no confondre.