Arxiu d'etiquetes: Grècia

Boïl, Joan

(Grècia, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1400)

Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374).

Fou partidari de Pere III de Catalunya, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines.

Ballester, Romeu

(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Destacat a la Grècia catalana.

En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.

Ballester, Antoni

(València, s XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)

Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.

Fou el germà de Pere Ballester  (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)  Baró de la Grècia catalana. Senyor de Caprena i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.

Baldomar, Berenguer

(Catalunya ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)

Cavaller. Devers el 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, per governar-los en nom del rei de Sicília. Substituïa al càrrec Gonçalvo Eiximenis d’Arenós. Era encara en funcions el 1368.

Aunés, Ferran d’

(Aragó ?, segle XIII – Constantinoble, Turquia, 1305)

Dirigent dels almogàvers. Almirall de la Gran Companyia Catalana, quan aquesta es traslladà a Constantinoble a sou d’Andrònic II per tal de lluitar contra els turcs.

Emparentat amb la família imperial per lligams matrimonials, va abjurar la religió catòlica i adoptà els costums bizantins. Fou nomenat almirall de l’imperi (1302) i va tenir com a base naval l’illa de Quios.

Va morir assassinat pels grecs a Andrinòpolis.

Arenós, Ferran Eiximenis d’

(País Valencià, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d’Atenes, Guy de la Roche.

Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l’Imperi.

Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.

Andrònic II Paleòleg

(Nicea, Grècia, 25 març 1259 – Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1332)

Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l’associà a l’imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor.

La victoriosa campanya asiàtica dels almogàvers no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi.

Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió (la Venjança Catalana) que seguí a la mort de Roger de Flor.

Villosa, Berenguer de

(Grècia, segle XIV)

Cavaller. Un dels més destacats a Neopàtria, on devers el 1366 era capità del seu castell.

Féu objecte d’una exacció indeguda de 20.000 perpres a Bernat Savall. Anys després hagué de tornar aquesta quantitat a Andreu, fill de Bernat.

El 1381 adquirí terres als hereus d’Ermengol de Novelles.

Vilaragut, Ramon de

(País Valencià, segle XIV)

Noble.

El 1377 passà a Grècia a les ordres de Felip Dalmau de Rocabertí, en entrar els territoris grecs d’ocupació catalana sota la sobirania de Pere III el Cerimoniós. En tornar el vescomte a Catalunya, restà de governador a nom seu.

Potser és el mateix personatge que fou cortesà de Joan I a la darreria del regnat d’aquest.

Vilanova, Albert de

(País Valencià, segle XIV)

Militar. Fill de Ramon. Tenia la consideració aristocràtica de donzell.

El 1384, essent jove -era dit Albertí– havia d’anar amb algunes forces a Grècia. La seva anada era per afavorir la tornada del seu pare, tot i que Pere III s’oposava a aquesta mentre no es reintegrés al ducat d’Atenes el vicari general titular vescomte de Rocabertí, del qual Ramon era lloctinent.

Sembla que en realitat no anà a Atenes fins al 1387, amb l’aprovació del nou rei Joan I. Combaté a la darreria del domini català a Grècia.