Arxiu d'etiquetes: hebreus

Abraham ben David Caslarí

(Catalunya, segle XIV – Besalú, Garrotxa, 1377)

Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps.

Abraham Bedersí

(Besiers, França, 1240 – Perpinyà ?, 1296)

Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s’establí a Perpinyà.

Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat.

Abenvenist, Vidal

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.

Zarq Perfet

(Barcelona ?, segle XIV – segle XV)

Poeta jueu. Autor d’una paràfrasi poètica al llibre de Job, composta el 1364.

El 1406 era conseller de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries.

Yosef (varis)

Yosef ben Mosé Mesiah  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.

Yosef ben Salom  (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV)  Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.

Yosef ben Seset ibn Latimí  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.

Yosef ben Yehudà  (Girona ?, segle XIII)  Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.

Yosef ibn Yahyà  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).

Ya’aqob (varis)

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Virca, Salomó ben

(Catalunya, segle XV)

Rabí i metge. És autor d’una història del poble jueu des de la destrucció del temple fins al seu temps.

L’obra aparegué a Amsterdam, en traducció llatina, l’any 1451.

Turtüsï, al- *

Veure> Ibrahim ibn Ga’qub al-Isra’ili al-Turtusi (traficant d’esclaus jueu).

Treví, Josep aben

(Barcelona, segle XIII)

Metge hebreu. Assistí Jaume I el Conqueridor, que el distingí amb la seva confiança, fins a la seva darrera malaltia el 1276.

Tibbon, Samuel ben

(Girona, segle XIII – França, segle XIII)

Escriptor hebreu. Emigrà a França. Fou traductor de Maimònides.