(Catània, Sicília, 1 setembre 1341 – Messina, Sicília, 27 juliol 1377)

“el Feble“ Rei de Sicília (1355-77). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia, successor del seu germà Lluís I de Sicília. Esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança, que governà juntament amb Blasco d’Alagó, vicari general de Sicília. La mort dels dos regents, víctimes d’una epidèmia, així com la manca de caràcter de Frederic, posaren l’illa en perill de caure a mans dels angevins de Nàpols.

Les altres germanes de Frederic, Eufèmia (que es féu càrrec del govern de l’illa) i Elionor, muller de Pere III el Cerimoniós, intentaren restablir la força del partit català.

El 1356 els angevins envaïren Sicília, que fou deslliurada l’any següent, gràcies a la brillant actuació del noble Artal d’Alagó, fill de Blasco.

A instància d’Elionor, Frederic es casà amb Constança (1361), filla d’un altre matrimoni de Pere III el Cerimoniós, però Constança morí aviat (1363), i deixà només una filla, Maria.

Frederic es decantà a favor dels angevins i el 1372 pactà un conveni definitiu amb Nàpols, pel qual Joan de Nàpols havia d’heretar Sicília si Frederic moria sense successió directa.

Fracassaren també els projectes d’Elionor d’unir l’illa a la corona catalano-aragonesa. Només el ducat d’Atenes, a mans d’una branca il·legítima de la casa de Sicília, es decantà a favor de la sobirania catalana.

Frederic deixà en el seu testament el regne a la seva filla Maria.