(Palma de Mallorca, 5 març 1893 – 1921)
Setmanari republicà. Fundat per Francesc Julià i Perelló. Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes Balears, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquiades Álvarez.
A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauxà foren els redactors més regulars.
(o palau dels Marquesos de Vivot) Casa senyorial. És una obra destacada de l’arquitectura barroca civil.
Planejat amb posterioritat a 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior.
Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre, i una sumptuosa biblioteca..
(Palma de Mallorca, 3 febrer 1900 – 19 desembre 1931)
Setmanari polític en català. Aparegué en èpoques diferents. En la primera etapa (fins al 21 abril 1900) fou dirigit per Joan Torrendell i hom en féu dues edicions, una de popular i una altra d’il·lustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista.
Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917 fins al 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich. Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca, que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals.
Finalment, aparegué de nou l’1 de gener de 1931 com a portaveu del Centre Autonomista de Mallorca, dirigit per Andreu Ferrer i Ginard. Defensà una política catalanista acostada a la de la Lliga Catalana.
(Palma de Mallorca, juny 1914 – març 1938)
Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc).
El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d’aparèixer com a òrgan del Foment el 31 de desembre de 1930.
Pel gener de 1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims.
(Palma de Mallorca, 15 març 1978 – )
(UIB) Institució d’ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual.
El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa.
Enllaç web: Universitat de les Illes Balears
(Palma de Mallorca, 1 agost 1896 – 1904)
Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí.
Substituí, de fet, “Las Baleares”, i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana.
(Palma de Mallorca, 7 març 1869 – 23 febrer 1873)
Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l’Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l’època.
Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Illes Balears).
(Palma de Mallorca, 1 maig 1893 – )
Diari de la tarda, en castellà. Fundat per Josep Tous i Ferrer. Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caire castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants.
A partir del 1961 s’anomenà Última Hora. Més tard s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista.
A partir del 1976 publica una secció setmanal en català.
(Palma de Mallorca, 1972 – )
Editorial. Fundada per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra.
Ha publicat les col·leccions “Turmeda” (narrativa, assaig, poesia, etc.), “Gavilans” (narrativa), “Tomir” (poesia) i “Quaderns Domini Fosc” (en ciclostil, de contingut underground).
(Palma de Mallorca, 1964 – )
Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll. Dedicada a temes d’assaig i d’investigació.
Iniciada amb L’art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n’han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafael Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll.
Dades dels Països Catalans 