Arxiu d'etiquetes: edificis civils

Valldaura

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Antic monestir cistercenc (després palau reial), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia (Santa Maria de Valldaura). La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que (després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia) des del 1158 fou el monestir de Santes Creus. Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297.

Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 féu portar óssos i cèrvols i hi residien temporalment la reina i els infants. El 1325 hom intentà d’establir-hi la comunitat de monges franciscanes o clarisses que aviat passaren a Pedralbes. Continuà fins al segle XVI com a residència reial, amb capella, on el rei Martí feia celebrar solemnialment la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (1405). Ferran I prohibí (1486) que tallessin els frondosos boscs.

Posteriorment passà a propietat privada i començà l’enderrocament. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit llenç de mur aprofitat per a barraca.

Universitat de Tortosa

Universitat de Tortosa

(Tortosa, Baix Ebre, 1645 – 1717)

Institució d’ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.

Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari.

El 1997 es creà l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà i després l’Escola Universitària de Infermeria Verge de la Cinta, ambdues adscrites a la Universitat Rovira i Virgili.

Universitat de Solsona

Universitat de Solsona

(Solsona, Solsonès, 1620 – 1717)

Institució d’ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària.

Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S’hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846.

Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l’11 de maig de 1717 de Felip V, que l’agregava a Cervera.

Continuà, però, com a col·legi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835.

Solà-Morales, can

(Olot, Garrotxa)

Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales.

Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels segles XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori (del començament del segle XIX).

La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot.

Ha estat declarada d’interès històrico-artístic.

Saportella

(Granyanella, Segarra)

Antiga quadra, a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del segle XVI.

L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella.

Sant Sebastià, farga de

(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)

Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs.

Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran.

Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara.

Sant Bernat de Montseny

(Montseny, Vallès Oriental)

Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.

Sant Benet de Lleida

(Lleida, Segrià)

Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.

Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.

Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.

Riudabella

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Masia i antiga granja de Poblet, a l’oest del monestir, a l’esquerra del barranc del Tillar, al mig d’una extensa plana conreada.

A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja.

És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granges i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament.

El propietari que l’adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d’aspecte medievalitzant, conegut per castell de Riudabella.

Quera, la

(Estamariu, Alt Urgell)

Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.

El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.

A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.