Veure> Casa de la Ciutat de Barcelona (edifici del segle XIV).
Barcelona, Ajuntament de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: edificis civils
Aspres, hospital dels
Antic hospital de la vila. Construït a la fi del segle XI; el 1101 fou dedicada l’església de Sant Nicolau, adjunta a l’hospital.
Aiamans
(Lloseta, Mallorca Septentrional)
Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.
Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.
El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.
Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.
Viella, hospital de *
Altre nom de l’antic hospital de Sant Nicolau dels Pontells.
Guixaró, el
Poble i colònia tèxtil (colònia Comelles), situat al sud del terme, a la dreta del Llobregat.
Frares, torre dels
Antiga granja del monestir de Poblet, al pla d’Urgell, dins l’antic terme de Torreneral.
Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres.
Fontscalents
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
Balàfia -Segrià-
Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.
La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.
Valldaura -Vallès Occidental-
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Antic monestir cistercenc (després palau reial), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia (Santa Maria de Valldaura). La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que (després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia) des del 1158 fou el monestir de Santes Creus. Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297.
Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 féu portar óssos i cèrvols i hi residien temporalment la reina i els infants. El 1325 hom intentà d’establir-hi la comunitat de monges franciscanes o clarisses que aviat passaren a Pedralbes. Continuà fins al segle XVI com a residència reial, amb capella, on el rei Martí feia celebrar solemnialment la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (1405). Ferran I prohibí (1486) que tallessin els frondosos boscs.
Posteriorment passà a propietat privada i començà l’enderrocament. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit llenç de mur aprofitat per a barraca.
Universitat de Tortosa
(Tortosa, Baix Ebre, 1645 – 1717)
Institució d’ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari.
El 1997 es creà l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà i després l’Escola Universitària de Infermeria Verge de la Cinta, ambdues adscrites a la Universitat Rovira i Virgili.
Dades dels Països Catalans 