Arxiu d'etiquetes: naturalistes

Benessat i Folch, Francesc de Paula

(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)

Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.

Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.

Asso y del Río, Ignacio Jordán de

(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)

Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).

Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).

Andrés i Andrés, Marcel·lí

(Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)

Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.

Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.

Vilarrúbia i Garet, Conrad

(Torrellebreta, Osona, 1912 – Taradell, Osona, 16 novembre 1973)

Zoòleg. Germà d’Antoni, Joaquim i Lluís. Ha estat alcalde de Malla i de Taradell. Succeí el seu germà Antoni com a professor de l’Escola Superior d’Agricultura.

Són notables els seus estudis d’apicultura i sobre coleòpters, dels quals posseí una gran col·lecció. També ha treballat intensament en l’estudi dels rèptils.

Tenia instal·lat a la seva casa de Taradell un observatori meteorològic que depenia del Ministeri de l’Aire.

Vidal i Rosselló, Francesc

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1830 – Terrassa, Vallès Occidental, 18 maig 1894)

Naturalista i metge. Fou ajudant de la càtedra de zoologia, botànica i mineralogia a la Universitat de Barcelona.

Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà diverses memòries, com les titulades Cronología de los terrenos, Leyes armónicas de los seres y de la creación, i Relación de la organización que existe entre los peces y los anfibios.

Tomàs, Llorenç

(Barcelona, 1868 – 30 gener 1916)

Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona. Es dedicà a l’estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí.

Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari.

D’entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l’anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L’hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.

Teixidor i Cos, Joan

(Tortellà, Garrotxa, 22 gener 1836 – Barcelona, 16 maig 1885)

Naturalista. Era farmacèutic. Fou deixeble d’Antoni Cebrià Costa. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Era membre dels Col·legis de Farmacèutics de València i Granada. Fundà la revista “El Restaurador Farmacéutico”. Col·laborà a la “Crónica Científica”.

És autor d’estudis remarcables com els titulats Flora farmacéutica de España y Portugal, Farmacopea general alopática, veterinaria y hemeopática, escrita en col·laboració amb el doctor Casassa, i Indicación de algunos terrenos volcánicos de la provincia de Gerona.

Tarré i Tarré, Emili

(Catalunya, 1858 – Barcelona, 17 juliol 1918)

Ornitòleg. Aprofitant els seus viatges, reuní una important col·lecció ornitològica catalana, que donà als museus de Barcelona.

Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i de la Comissió Protectora dels Ocells.

És autor del llibre Els ocells més útils a l’agricultura i dels fascicles Nostres bèsties. També conreà la poesia.

Societat Filomàtica de Barcelona

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Catalana de Lepidopterologia

(Catalunya, 1978 – )

(SCL)  Entitat. Fundada a partir de la Comissió de Lepidopterologia a la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual és ara entitat adherida. N’han estat presidents Lluís Domènech i Joaquim Vilarrúbia.

El 1987 ultrapassà els 160 membres i realitza sessions científiques mensuals. Ha publicat vuit volums de “Treballs”, 60 butlletins, cinc volums d'”Entomologia” (ICHN-SCL) i un de “Memòries”: La vida de les papallones (1986), una extensa iniciació a la biologia dels lepidòpters.

Enllaç web: Societat Catalana de Lepidopterologia