Arxiu d'etiquetes: naturalistes

Vidal i Rosselló, Francesc

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1830 – Terrassa, Vallès Occidental, 18 maig 1894)

Naturalista i metge. Fou ajudant de la càtedra de zoologia, botànica i mineralogia a la Universitat de Barcelona.

Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà diverses memòries, com les titulades Cronología de los terrenos, Leyes armónicas de los seres y de la creación, i Relación de la organización que existe entre los peces y los anfibios.

Tomàs, Llorenç

(Barcelona, 1868 – 30 gener 1916)

Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona. Es dedicà a l’estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí.

Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari.

D’entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l’anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L’hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.

Teixidor i Cos, Joan

(Tortellà, Garrotxa, 22 gener 1836 – Barcelona, 16 maig 1885)

Naturalista. Era farmacèutic. Fou deixeble d’Antoni Cebrià Costa. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.

Era membre dels Col·legis de Farmacèutics de València i Granada. Fundà la revista “El Restaurador Farmacéutico”. Col·laborà a la “Crónica Científica”.

És autor d’estudis remarcables com els titulats Flora farmacéutica de España y Portugal, Farmacopea general alopática, veterinaria y hemeopática, escrita en col·laboració amb el doctor Casassa, i Indicación de algunos terrenos volcánicos de la provincia de Gerona.

Tarré i Tarré, Emili

(Catalunya, 1858 – Barcelona, 17 juliol 1918)

Ornitòleg. Aprofitant els seus viatges, reuní una important col·lecció ornitològica catalana, que donà als museus de Barcelona.

Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i de la Comissió Protectora dels Ocells.

És autor del llibre Els ocells més útils a l’agricultura i dels fascicles Nostres bèsties. També conreà la poesia.

Societat Filomàtica de Barcelona

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Catalana de Lepidopterologia

(Catalunya, 1978 – )

(SCL)  Entitat. Fundada a partir de la Comissió de Lepidopterologia a la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual és ara entitat adherida. N’han estat presidents Lluís Domènech i Joaquim Vilarrúbia.

El 1987 ultrapassà els 160 membres i realitza sessions científiques mensuals. Ha publicat vuit volums de “Treballs”, 60 butlletins, cinc volums d'”Entomologia” (ICHN-SCL) i un de “Memòries”: La vida de les papallones (1986), una extensa iniciació a la biologia dels lepidòpters.

Enllaç web: Societat Catalana de Lepidopterologia

Saura i Mascaró, Santiago Àngel

(Barcelona, 1818 – 4 novembre 1882)

Naturalista i escriptor. Fou col·laborador d'”El Nacional”, “El Sol” i “La Abeja”, i publicà la “Biblioteca Europea” i “El Eco de los siglos” (1843).

Reuní diverses col·leccions (entolomogia, ceràmica, antiguitats, etc) que anaren al Museu Martorell de Barcelona.

Publicà diversos treballs científics: Importancia de los estudios entomológicos (1871), Montserrat subterránea (1882), així com un Almanaque histórico perpetuo, literario y popular (1848) i un Diccionari manual de les llengües catalano-castellana i castellano-catalana, reeditat nombroses vegades.

Salvaña i Comas, Joaquim Maria

(Mataró, Maresme, 21 gener 1828 – Barcelona, 26 febrer 1902)

Naturalista. Es doctorà en farmàcia i des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a la qual regalà una col·lecció important de fòssils, plantes, etc.

Fou col·laborador de “Crónica Científica” i publicà diverses obres, com Moluscos de España (1887) i Panorama zoológico (1888-89).

Rubió i Nadal, Josep

(el Vilosell, Garrigues, segle XVIII – Bràfim, Alt Camp, després 1814)

Naturalista i capellà.

S’ordenà sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) i més tard de Bràfim.

Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català.

Roca, Modest

(Mataró, Maresme, 1885 – l’Havana, Cuba, 1946)

Zoòleg. Estudià a Lovaina; s’ordenà de sacerdot i ingressà en l’orde escolapi.

Es dedicà a la malacologia, ciència a la qual aportà diversos descobriment d’espècies noves que duen el seu nom.

Anà a residir a Cuba; millora el Museo de Historia Natural de Guanabacoa i fou rector i vicari general de les Escoles Pies de Cuba.