(Palma de Mallorca, 6 agost 1742 – 2 gener 1803)
Naturalista i pintor. Enriquí el gabinet de història natural de Madrid amb diverses donacions. Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals, conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre.
Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca.
(València, 1769 – Madrid, 1837)
Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.
Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.
(València, 2 juliol 1885 – 1931)
Naturalista. Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades. De retorn a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats.
Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí (1921-30), Exploraciones botánicas en Marruecos (1928) i Herborizaciones en Marruecos (1930).
(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)
Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.
Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.
(Palma de Mallorca, 1954 – )
(SHNB) Entitat. Dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals. Fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.
Des del 1955 publica cada any el “Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares”. Organitza conferències i excursions periòdiques.
El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia.
Enllaç web: Societat d’Història Natural de les Balears
(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)
Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.
Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.
Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.
(Alpont, Serrans, 1750 – Màntua, Itàlia, 1820)
Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu.
És autor d’obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821.
(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1824 – 24 setembre 1894)
Naturalista. Fou catedràtic de zoologia de la universitat de Madrid.
Publicà uns Elementos de Zoología (1861), que foren reeditats sovint, i Insectos nuevos o poco conocidos de la fauna española.
(Perpinyà, 21 març 1836 – 7 octubre 1898)
Naturalista. Germà de Justí. Juntament amb Carles Depéret i Albert Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà. Recollí quatre mil espècies de mol·luscs al departament dels Pirineus Orientals.
A Bages de Rosselló, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxí.
(Xarafull, Vall de Cofrents, 22 gener 1758 – València, 1 desembre 1813)
Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S’hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica.
D’entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner.
Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).
Dades dels Països Catalans 