(Mancor, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)

Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bufera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.

Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín- castellano- latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.

Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.