Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Tomasa, La

(Barcelona, 2 setembre 1888 – 28 desembre 1907)

Setmanari humorístic i literari. Van aparèixer quatre números el 1872 per la suspensió de “La Campana de Gràcia”.

Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que “L’Esquella de la Torratxa”, imità el format i l’humor d’aquesta publicació.

Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch.

Terra, La

(Barcelona, 7 febrer 1909 – 1909)

Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias.

Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme.

N’aparegueren pocs números.

Teatro Regional, Lo

(Barcelona, 1892 – 1902)

Setmanari d’informació teatral. Recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància. En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment.

En forma de fulletó publicà una col·lecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari.

Teatre Català, El

(Barcelona, 1912 – 1917)

Setmanari. Dirigit per Francesc Curet. Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea.

Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc.

Hi col·laboraren importants crítics teatrals. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.

Solidaridad Proletaria

(Barcelona, 18 octubre 1924 – 9 maig 1925)

Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera”. El director fou Joan Àngel Abella.

De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat.

Sindicalismo

(Barcelona, 14 febrer 1933 – València, 28 novembre 1935)

Setmanari. Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué en substitució de “Cultura Llibertària” (novembre 1931 – febrer 1933).

Fou animat especialment per Ángel Pestaña, Joan Peiró i Joan López.

El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos (novembre 1934-abril 1935) reaparegué allà mateix en una segona època (des del 25 d’abril).

Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico

(Barcelona, 1773 – després 1777)

Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N’aparegueren 62 números (fins al 30 setembre 1774).

Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel.

Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d’E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.

Sardana, La

(Catalunya, 1892 – 1936)

Títol de diversos periòdics dedicats al foment de la sardana.

El primer, però, editat l’any 1892 a Barcelona, fou un setmanari de sàtira política de caire republicà i anticlerical, del qual van sortir 19 números.

L’any 1921 començà una nova “La Sardana” a Barcelona com a portaveu del Foment de la Sardana, i que, amb periodicitat quinzenal, arribà fins al 1936.

A Palafrugell (1893), Palamós (1894), l’Escala (1900) i Manresa (1916) foren publicades revistes de caire literari i cultural amb aquest mateix títol.

Rodamón

(Barcelona, 1978 – 1990)

Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig.

De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual.

Es dirigia a nois i noies en edat d’escolarització.

Revista Social, La

(Barcelona, agost 1872 – novembre 1885)

Setmanari obrer en castellà. Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes.

Fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’estat espanyol (1874).

S’edità fins al principi de 1881, en que es traslladà el setmanari a Madrid. Tornà a Barcelona (Sants) el gener de 1885.