(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)
Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Verdaguer.
(Barcelona, 16 gener 1926 – 13 març 1926)
Setmanari, subtitulat periòdico de los trabajadores. Continuà l’orientació de “Solidaridad Proletaria” i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de D.A. de Santillán (des de “La Protesta” de Buenos Aires”) i de Manuel Buenacasa (des d'”El Productor” de Blanes i Barcelona).
(Barcelona, 1945 – 1965)
Setmanari esportiu en castellà. Dirigit per Vicente Lorén.
L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de “Destino”. El nou director era Carles Pardo.
Hi col·laboraren importants escriptors i redactors esportius de l’època, i Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica.
(Lleida, 27 juliol 1899 – 24 gener 1934)
Setmanari en català. L’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural.
El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1932 – 28 desembre 1938)
Setmanari. Òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell. Bilingüe, assolí una tirada de 3.500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició.
Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937.
(Barcelona, 6 desembre 1930 – 1931)
Setmanari. Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monàrquica Nacional.
Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc.
Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República.
(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)
Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.
Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.
(Tortosa, Baix Ebre, 1880 – 30 abril 1903)
Periòdic catòlic i conservador, aparegut primer com a setmanari. El 1883 era ja diari polític, de notícies i interessos generals.
Fou, de fet, el portaveu de la família González, i desaparegué en perdre les eleccions la candidatura d’aquest.
(Barcelona, 30 setembre 1868 – 29 gener 1869)
Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé i Camps.
Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’estat espanyol.
Posteriorment fou substituït per “El Estado Catalán”, dirigit per Valentí Almirall.
(València, 10 juliol 1937 – Barcelona, 21 gener 1939)
Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4 desembre 1937) i a Barcelona (des del 8 gener 1938).
D’edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment.
