(Barcelona, 1924 – 1928)
Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n’era el director. Publicà 194 números.
Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany.
(Barcelona, 1924 – 1928)
Setmanari infantil en català. Editat per Emili Graells i Castells, que n’era el director. Publicà 194 números.
Entre els col·laboradors hi havia Aureli Capmany.
(Vic, Osona, juny 1886 – gener 1915)
Setmanari tradicionalista. Era bilingüe i seguidor de la línia carlina de Nocedal.
(Barcelona, 4 juliol 1883 – 12 octubre 1883)
Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de “La Vespa”, publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí.
(Barcelona, 1979 – 1981)
Setmanari d’informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia.
Molt influït pel Partit dels Socialistes de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.
(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
(Barcelona, 1932 – 1936)
Setmanari. Creat per Francesc Maspons i Anglasell per comentar la discussió de l’Estatut de Catalunya a les corts de la República.
Reflectí el desengany pel text aprovat. Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936.
(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)
Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Verdaguer.
(Barcelona, 7 gener 1922 – 3 gener 1931)
Revista infantil setmanal en català. Editada per la mateixa empresa d’“En Patufet”. Redactada i administrada per Cardenal Casañas. És van publicar 469 números. El 1931 fou substituït per “L’Esquitx”.
Hi van col·laborar els millors escriptors i dibuixants de l’època. Fou una de les temptatives més reeixides d’aquests tipus de revistes.
(Barcelona, 16 gener 1926 – 13 març 1926)
Setmanari, subtitulat periòdico de los trabajadores. Continuà l’orientació de “Solidaridad Proletaria” i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de D.A. de Santillán (des de “La Protesta” de Buenos Aires”) i de Manuel Buenacasa (des d'”El Productor” de Blanes i Barcelona).
(Barcelona, 1945 – 1965)
Setmanari esportiu en castellà. Dirigit per Vicente Lorén.
L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de “Destino”. El nou director era Carles Pardo.
Hi col·laboraren importants escriptors i redactors esportius de l’època, i Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica.