(València, 1960 – 1964)
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià. Fundada per Vicent Badia i Marín, que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de “Sicània”.
Hi col·laboraren diversos escriptors i periodistes valencians. Publicà en forma de fulletó estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià.
(Palma de Mallorca, 1964 – )
Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll. Dedicada a temes d’assaig i d’investigació.
Iniciada amb L’art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n’han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafael Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll.
(País Valencià, 1917 – 1964)
Societat. Fundada per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies. Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat. Una part de les seves línies (les suburbanes) fou estatalitzada.
L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou col·lectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València (SALTUV), que administra els tramvies de la ciutat de València (abolits el 1970) i els autobusos urbans.
(Mallorca, 1959 – 1964)
Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.
L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.
Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.
(València, 23 agost 1870 – 16 març 1964)
Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l’Acadèmia de Sant Carles.
Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda.
(Alacant, 7 març 1964 – )
Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995).
Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat Valenciana a la millor obra teatral 1994) i Sambla p’a tu (1998).
(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)
Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.
S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).
(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)
Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.
Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.
Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).
(Menorca, 1961 – després 1964)
Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.
La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilarió i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans.
La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.
Dades dels Països Catalans 