Arxiu d'etiquetes: 1964

València Cultural

(València, 1960 – 1964)

Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià. Fundada per Vicent Badia i Marín, que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de “Sicània”.

Hi col·laboraren diversos escriptors i periodistes valencians. Publicà en forma de fulletó estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià.

Treballs i els Dies, Els

(Palma de Mallorca, 1964 – )

Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll. Dedicada a temes d’assaig i d’investigació.

Iniciada amb L’art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n’han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafael Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll.

Tramvies i Ferrocarrils de València, Companyia dels

(País Valencià, 1917 – 1964)

Societat. Fundada per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies. Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat. Una part de les seves línies (les suburbanes) fou estatalitzada.

L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou col·lectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València (SALTUV), que administra els tramvies de la ciutat de València (abolits el 1970) i els autobusos urbans.

Tago, Grup

(Mallorca, 1959 – 1964)

Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.

L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.

Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.

Sigüenza i Alonso, Manuel

(València, 23 agost 1870 – 16 març 1964)

Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l’Acadèmia de Sant Carles.

Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda.

Sanguino i Oliva, Francesc Josep

(Alacant, 7 març 1964 – )

Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995).

Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat Valenciana a la millor obra teatral 1994) i Sambla p’a tu (1998).

Ramos i Folqués, Rafael

(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)

Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.

S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).

Quetglas i Gayà, Bartomeu

(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)

Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.

Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.

Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).

Lacomba i Guillot, Joan

(el Cabanyal, València, 8 desembre 1900 – València, 20 febrer 1964)

Poeta. Mestre i col·laborador, com a crític d’art, de la premsa valenciana de l’època.

Publicà diversos llibres de poemes, alguns en castellà: Los niños cantan (1936), Libertad feliz (1937), Los cuatro horizontes (1938), Desnuda verdad (1939), Primavera sencilla (1939), Viento del destino (1954), etc, i en català: Jocs d’alfils, 1935; Els poemes quotidians, 1950, i l’Any, 1960).

Escriví també teatre: farses i passos en Hombre en el sueño (1938) i Teatro épico infantil (1938). Fou autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo (1952).

Iborra i Gil, Vicent

(València, 1898 – 23 abril 1964)

Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions.

També fou president de l’Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol (1959-61).