Arxiu d'etiquetes: ceramistes

Arpi i Gali, Pau

(Lloret de Mar, Selva, 1844 – segle XIX)

Terrissaire i tallista de la segona meitat del segle XIX. Establert a Lloret de Mar, on estigué molt vinculat a la seva vida cultural.

Una de les seves activitats fou la producció de mascarons de proa.

Terracotta, Museu

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, juliol 1998 – )

Museu de ceràmica de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.

El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

Enllaç web: Terracotta Museu

Teixé i Boldú, Ramon

(Barcelona, 1873 – 1926)

Forjador i repussador. S’ermerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de R. Nobas. En aquest aspecte col·laborà amb Jaume Escriu.

Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid.

Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona.

Solé i Ventura, Euda

(Barcelona, 1901 – 2 setembre 1994)

Ceramista i esmaltadora de vidres. Fou deixebla de Francesc Quer.

Obtingué medalla d’or en una de les Exposicions d’Arts Decoratives celebrades a París.

Serra i Moragas, Jordi

(Barcelona, 10 agost 1942 – )

Ceramista. El 1960 entrà al taller familiar. Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella.

Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceràmiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat.

Serra i Abella (germans)

Els germans Antoni, Enric i Josep eren fills d’Antoni Serra i Fiter

Antoni Serra i Abella  (Barcelona, 1905 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1985)  Ceramista. Junt amb els seus germans han continuat l’obra del taller patern en un sentit més modern i han treballat en obres aplicades a l’arquitectura, especialment en col·laboració amb l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

Josep Serra i Abella  (Barcelona, 10 novembre 1906 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, juliol 1989)  Ceramista i pintor. Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis. Ha treballat sempre amb els seus germans, amb els quals ha exposat i ha compartit els premis. Fou el pare de Jordi Serra i Moragas.

Enric Serra i Abella  (Barcelona, 1 març 1908 – Collbató, Baix Llobregat, 1986)  Ceramista. Treballà molts anys amb els seus germans. N’ha compartit els èxits i les distincions. Tenia el seu obrador a l’Hospitalet de Llobregat i després a Collbató.

Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Santigosa i Vestraten, Josep Anicet

(Tortosa, Baix Ebre, 1823 – Barcelona, 23 novembre 1895)

Escultor i terrisser. Home molt actiu i de curiositat universal, practicà gairebé totes les arts i fins i tot estudià i exercí la medicina.

Nombroses terracotes que ornen façanes de Barcelona, d’estil neoclàssic i alguns detalls pre-modernistes, són obra seva.

Aquesta obra i alguns grups escultòrics, com el dels tritons a la base de la columna del monument a Marquet, a la plaça de Medinaceli de Barcelona, donen a la ciutat l’atmosfera isabelina que en tipifica un cert sector.

Treballà, també, a València.

Sala i Ponsa, Elisenda

(Barcelona, 1938 – )

Ceramista. Formada a l’Escola Massana i amb Llorens i Artigas. Amplià els estudis a Estocolm.

Aviat fou nomenada professora de treballs de gres a l’Escola Massana. L’any 1966 li fou concedit el premi de ceràmica Ciutat de Barcelona.

Ha fet nombrosos plafons murals, com el retaule per a l’altar de les Carmelites Missioneres de Gràcia o els titulats Catalunya (1967) i Mediterrània (1970), i ha destacat en la investigació de noves formes ceràmiques i d’esmalts.

Enllaç web: Elisenda Sala

Sala i Mitjà, Carles

(la Bisbal d’Empodà, Baix Empordà, 1941 – )

Ceramista. Format a l’obrador familiar, ha fet estades a l’Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements.

Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caire primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca.

L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en col·laboració amb Modest Cuixart.

Sala i Casassas, Elisard

(Barcelona, 22 desembre 1913 – 16 juny 1970)

Músic, ceramista i escriptor. Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser.

Promogué el cant coral, fundà i dirigí el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya (1954). Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i el 1960 creà el grup infantil La Trepa.

Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme i publicà diversos cançoners, com el Cançoner de la Vall d’Aran (1963), Cançons d’humor i ginesta, Cançons de camí enllà, etc.

Compongué, entre altres obres, Cantem la muntanya (1958), un Oratori de Nadal, una Missa dels excursionistes (1966), l’obra Bucòliques, per a cor i orquestra de cambra. També publicà llibres de poemes.

Com a ceramista, exposà individualment a Mataró (1945), Barcelona i Sabadell i fou representant de l’estat espanyol a un certamen artístic de Santiago de Xile (1953).