Arxiu d'etiquetes: orfebres

Vaquer, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Gravador i orfebre, establert a Barcelona. Els seus gravats, tant en metall com en fusta, foren molt apreciats.

El més notable és el que, representant sant Jordi damunt el mapa del Principat, il·lustra les Decisiones de Tristany.

Manuel Valentí i Gallard

Valentí i Gallard, Joan

(Barcelona, 1886 – 1957)

Joier típicament modernista. Fill de Josep Valentí i Pomar.

Vers el 1916 s’instal·là al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús. Fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins.

Celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat. Realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’Espanya. Durant molts anys l’ajudà el seu germà Manuel.

El seu fill i successor fou Jaume Valentí i Operé (Barcelona, 1920 – 28 maig 2006)  Joier.

Valentí

(Barcelona, s XIX – )

Família d’orfebres. De remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.

Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys 1930.

Fou el seu primer membre Manuel Valentí i Forteza (Illes Balears, 1804 – Barcelona, segle XIX)  Orfebre. S’establí a Barcelona cap al 1825. Fou pare de:

Josep Valentí i Pomar (Barcelona, 1854 – segle XIX)  Orfebre. Continuà el negoci familiar del seu pare. Fills seus foren Joan Valentí i Gallard, i:

Manuel Valentí i Gallard  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier. Durant molts anys ajudà al seu germà Joan. Realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith.

Valentí

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Una de les dues famílies d’orfebres.

Aquesta fou iniciada el 1864 per Calixt Valentí (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fou succeït pel seu fill:

Agustí Valentí i Colom (Barcelona, 1869 – 1949)  Orfebre. Adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del segle XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill:

Agustí Valentí i Clua (Barcelona, 1910 – 1976)  Orfebre. Continuà la gran custòdia d’argent, començada pel seu pare i coneguda amb el nom de Custòdia Valentí, la peça té estructura turriforme i és d’estil neogòtic i té, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent vuitanta-dues escultures. Fou germà seu:

Ferran Valentí i Clua  (Barcelona, 1913 – 1969)  Joier i orfebre. Seguí l’especialitat de la família. Constituí taller propi el 1950.

Urpí i Pey, Antoni

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Bronzista i orfebre. Establert a Sarrià (Barcelona).

Sobresortí en obres presentades a les Exposicions d’Arts Decoratives i de Belles Arts de Barcelona, als darrers anys del segle XIX i als primer del XX.

Torruella i Cortès, Carles

(Barcelona, 1839 – 1897)

Mestre argenter i orfebre. De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla. De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya.

Popularitzà joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n’hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani.

Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la col·laboració del pintor Josep Presno. A Barcelona deixà notables obres per al culte.

Tiestos, Valeri

(Aragó, segle XIX – Barcelona, 1924)

Forjador.

Treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni M. Gallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888; fou professor interí de metal·listeria i ceràmica a Llotja.

Fou el pare de Francesc Tiestos i Vidal (Barcelona, 1877 – segle XX)  Serraller, forjador i metal·lista. És autor de reixes molt notables. En presentà projectes molt lloats a la II Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona (1898).

Terricabres i Molera, Lluís

(Manlleu, Osona, 29 juny 1918 – Mataró, Maresme, 27 octubre 2000)

Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.

En bona part autodidacte, s’establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc.

Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l’autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Sunyer i Gaspar, Oriol

(Barcelona, 1923 – 28 juliol 1990)

Joier. Fill de Ramon Sunyer i Clarà, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des del 1956.

Cal esmentar els seus treballs d’orfebreria religiosa i commemorativa, com el pectoral del cardenal Albareda, el relleu d’argent i esmalt que la diputació de Barcelona oferí a Joan XXIII, la venera d’or i esmalt que el consell general de les Valls d’Andorra oferí al president De Gaulle, i la corona de la Mare de Déu de la Mercè (1966).

El seu estil continua la tradició del seu pare, tot adoptant les formes més avançades de l’art actual.

Sunyer

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de joiers i argenters.

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló (Barcelona, 1819 – 1887)  Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar.

El seu fill fou Josep Sunyer i Parera (Barcelona, 1850 – 1919)  Joier. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors.

Fou mestre de notables orfebres, com Jaume Mercadé i el seu fill Ramon Sunyer i Clarà (Barcelona, 23 gener 1889 – 14 agost 1963)  Joier i argenter. Format al taller del seu pare i a l’escola d’art de Francesc d’A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l’orfebreria religiosa. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l’Associació d’Amics de l’Art Litúrgic. Fou el pare d’Oriol Sunyer i Gaspar.