Arxiu d'etiquetes: orfebres

Belau, Manuel

(Catalunya, segle XIX)

Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d’objectes d’ús eclesiàstic.

Realitzà una custòdia notable per a l’església barcelonina de Santa Anna.

Balaguer, Joan

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Orfebre. S’establí a Barcelona el 1510.

Els seus treballs són notables, dins un estil gòtic que deriva cap el plateresc, tendència que ajudà a introduir a Catalunya.

Aulina de Mata i de Pinós, Ramon

(Barcelona, 1904 – 1989/90)

Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.

Artigas i Basté, Josep

(Barcelona, 1909 – 1976)

Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.

Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.

Artau, Francesc

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)

Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.

Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Armengol i Abril, Emili

(Barcelona, 1943 – )

Escultor i orfebre. Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall.

L’any 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà. Aquestes, com les seves joies, es basen en formes arrodonides de caràcter orgànic i en el desenvolupament de les qualitats tàctils dels materials.

Vaquer, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Gravador i orfebre, establert a Barcelona. Els seus gravats, tant en metall com en fusta, foren molt apreciats.

El més notable és el que, representant sant Jordi damunt el mapa del Principat, il·lustra les Decisiones de Tristany.

Manuel Valentí i Gallard

Valentí i Gallard, Joan

(Barcelona, 1886 – 1957)

Joier típicament modernista. Fill de Josep Valentí i Pomar.

Vers el 1916 s’instal·là al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús. Fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins.

Celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat. Realitzà peces importants per encàrrec de la casa reial d’Espanya. Durant molts anys l’ajudà el seu germà Manuel.

El seu fill i successor fou Jaume Valentí i Operé (Barcelona, 1920 – 28 maig 2006)  Joier.

Valentí

(Barcelona, s XIX – )

Família d’orfebres. De remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.

Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys 1930.

Fou el seu primer membre Manuel Valentí i Forteza (Illes Balears, 1804 – Barcelona, segle XIX)  Orfebre. S’establí a Barcelona cap al 1825. Fou pare de:

Josep Valentí i Pomar (Barcelona, 1854 – segle XIX)  Orfebre. Continuà el negoci familiar del seu pare. Fills seus foren Joan Valentí i Gallard, i:

Manuel Valentí i Gallard  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier. Durant molts anys ajudà al seu germà Joan. Realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith.

Valentí

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Una de les dues famílies d’orfebres.

Aquesta fou iniciada el 1864 per Calixt Valentí (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fou succeït pel seu fill:

Agustí Valentí i Colom (Barcelona, 1869 – 1949)  Orfebre. Adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del segle XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill:

Agustí Valentí i Clua (Barcelona, 1910 – 1976)  Orfebre. Continuà la gran custòdia d’argent, començada pel seu pare i coneguda amb el nom de Custòdia Valentí, la peça té estructura turriforme i és d’estil neogòtic i té, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent vuitanta-dues escultures. Fou germà seu:

Ferran Valentí i Clua  (Barcelona, 1913 – 1969)  Joier i orfebre. Seguí l’especialitat de la família. Constituí taller propi el 1950.