Arxiu d'etiquetes: orfebres

Alerigues, Miquel

(Rosselló, segle XV)

Orfebre. Fill de Pere i germà de Joan. Fou el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà.

Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles (Vallespir). Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material, ornat tot amb pedres precioses.

També dirigí l’explotació dels jaciments metal·lúrgics d’Arles i Montboló.

Alerigues

(Rosselló, segle XV)

Família d’orfebres, El fundador de la qual fou:

Pere Alerigues (Rosselló, segle XV)  Orfebre. Li es atribuïda una custòdia gran per a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i:

Joan Alerigues  (Rosselló, segle XV)  Orfebre. Continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a contenir els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare del Déu del Pont, de Perpinyà.

Vives, Jaume

(Barcelona, segle XIX)

Puntaire i brodador. El 1860 tenia obrador al carrer de Ferran.

Les seves produccions eren molt apreciades.

Soler i Perich, Pere

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)

Argenter i orfebre. Destacà en la producció de corones d’homenatge.

Fou premiat a les exposicions barcelonines de 1825, 1828 i 1845.

Perafita, Narcís

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Joier. Fou l’operari principal del taller d’orfebreria i d’esmalts de Lluís Masriera i Rosés.

Mascaró, Pere

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.

És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.

Lleopard, Pere

(Catalunya, segle XVIII)

Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d’Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època (1752-54).

Guardiola i Farrés, Montserrat

(Barcelona, 1936 – )

Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim.

Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.

Elisava

(Catalunya, segle XII)

Brodadora. El seu nom figura en l’obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d’Urgell i avui al Museu d’Art de Catalunya.

Carreras i Matas, Francesc

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)

Argenter i joier. Fundador de la família.

Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.

Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.