(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1882 – València, 10 juny 1954)

Ceramista, escultor i joier. Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita. Després produí també camafeus d’ivori i gemmes. Exposà bibelots de ceràmica a València (1925), on obrí una important manufactura.

El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques. El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica. Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians.

Fou el pare d’Antoni Peyró i Llop (València, 1909 – ? )  Ceramista. Continuà el taller del seu pare.