Arxiu d'etiquetes: tradicions

Biterna

(Països Catalans)

Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).

Arnau, el Comte

Veure> el Comte Arnau (personatge mític de la Catalunya Vella).

Virolai

(Montserrat, Bages, 1890)

Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

Vall d’Aran, costums i privilegis de la

(Vall d’Aran)

Veure> la Querimònia (conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles).

Unió de Colles Sardanistes

(Barcelona, 1959 – )

Institució. Creada per tal d’aglutinar i representar les colles sardanistes de la ciutat; aviat s’estengué a totes les del Principat. Des del 1962 té cura d’organitzar el Campionat de Catalunya.

Empara la secció Obra de Divulgació Musical per a realitzar ballades públiques setmanals i, periòdicament, recitals i concerts de música de cobla.

Aglutina 260 colles de totes les comarques, les quals informa i manté jurídicament representades.

Enllaç web: Portal Sardanista

Trobada Nacional de Bastoners

(Catalunya, 1976 – )

Festa bastonera anual, la més important del país.

Organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.

La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.

Tres Tombs, els

(Catalunya)

Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs.

El costum es mantingué fins al principi del segle XIX i s’ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del segle XX s’ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya.

La cavalcada l’encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.

Segadors, Els (himne)

(Catalunya, 1640)

Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d’himne nacional català cap al final del segle XIX, i la Generalitat de Catalunya l’adoptà com a himne oficial.

Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l’harmonització de Lluís Millet s’estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l’harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l’any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon.

Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993.

Enllaços web: Himne i lletra dels SegadorsVersió antiga

Sant Jordi !

(Catalunya, segle XIV)

Crit de guerra emprat dels combatents catalans a l’edat mitjana.

La Crònica de la Morea l’esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís (1311).

Sant Boi, barca de

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.

Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.