Arxiu d'etiquetes: tradicions

Algemesí (Ribera Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de regadiu, que rep l’aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles.

La vila, situada a l’esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l’antic convent dominicà, fundat el 1590. El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d’Algemesí.

Dins el terme hi ha els despoblats de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina.

Enllaços web: Ajuntament – Muixeranga

albat, dansa de l’

Deixa un comentari

(País Valencià)

Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l’actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.

La dansa de l’albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel.

Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant).

Àger, danses d’

Deixa un comentari

(Àger, Noguera)

Danses, que les dones ballaven la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes.

Sant Jordi, bandera de

Deixa un comentari

(Catalunya)

Ensenya de la Diputació del General de Catalunya, blanca amb la creu de Sant Jordi.

Hi era en tots els edificis de la Generalitat a l’edat mitjana, i va esdevenir la de l’exèrcit de Catalunya, i la Gran Companyia Catalana ja l’usava.

Girard de Rosselló

Deixa un comentari

(Rosselló, segle IX)

Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N’hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan segle XII.

Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.

Guerau III de Cabrera, el rei Martí I l’Humà, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells.

Garrut, el

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Nom popular del cementiri municipal, construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.

culer

culer

Deixa un comentari

Forma popular que és dona al soci o simpatitzant del Futbol Club Barcelona.

L’origen del nom es deu al fet que en els inicis del Barça, el primer camp de futbol en el qual jugava, situat en el carrer Indústria de Barcelona, no tenia graderies. Els aficionats, doncs, s’asseien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, tan sols veia una filera de culs.

Encara que el club va canviar d’estadi dues vegades fins a l’actual, el sobrenom ha perdurat i ha esdevingut un mot d’ús corrent pels aficionats del Barça.

Centre Artesà Tradicionàrius

Deixa un comentari

Veure> Tradicionàrius (festival de música tradicional i popular).

català -ana

Deixa un comentari

(Països Catalans)

Relatiu o pertanyent a Catalunya o als Països Catalans.

Referent als seus habitants, a la seva llengua i, per extensió, a tot el que és propi dels països o les terres de llengua catalana.

Biterna

Deixa un comentari

(Països Catalans)

Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).