Arxiu d'etiquetes: història religiosa

Salut, la -advocació-

(Catalunya, segle XV – segle XVII)

Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut a Catalunya, com la Salut de Sabadell, la Salut de Sant Feliu de Pallerols, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels, de Sant Feliu de Llobregat, la de Barcelona (on dóna nom a un barri), la de Sant Cristòfol les Fonts, la de Terrades, la de Sant Iscle de Vallalta, la de Viladordis, la de Tona i altres.

Rodes, bíblia de

Nom donat a una de les dues bíblies de Ripoll.

Obra del Sant Evangeli

(Catalunya, 1924 – ? )

Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics.

Ha publicat diversos volums de l’Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.

Morella, entrevista de

(Morella, Ports, juliol 1414)

Conferència política entre Ferran I de Catalunya i el papa Benet XIII.

El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalano-aragonesos.

Evidi

(Catalunya ?, segle X)

Suposat màrtir. Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al segle X, on hom hi recitava ofici propi el 13 de juny, amb octava.

Eudald

(Catalunya Nord ?, segle VIII – França ?, segle VIII)

Suposat màrtir i sant. Les seves relíquies foren traslladades l’any 978 a l’església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d’on el culte s’estengué pel nord de Catalunya.

No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles (Alt Urgell) i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila.

D’altres el creuen del segle VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns. A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals. Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà.

La festa és celebrada l’11 de maig (i el trasllat el 14), i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre.

Crestià, Lo

(País Valencià, segle XIV)

Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres. En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè.

En el Primer, escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges. El 1383 n’escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç (vers 1384-85), amplià l’anterior parlant dels diferents pecats.

A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per il·lustrar la seva moral.

Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià; el Dotzè, dividit en dues parts, dóna una visió general del regiment de prínceps (Regiment de la cosa pública).

És una gran enciclopèdia de la vida medieval.

Crec en un Déu

(Catalunya)

Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.

Celdoni

(Catalunya segle III – segle IV)

Màrtir cristià. Juntament amb el seu germà Ermenter, és venerat com a patró de Cardona (Bages).

Bleda, la

(Segarra, segle XIII)

Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt.

El 1277 es trobava sense monjos que l’administressin.