Arxiu d'etiquetes: bisbat Elna

Batlle, Berenguer

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de

(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)

Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.

Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).

Artau -bisbe Elna, 1087/96-

(Rosselló ?, segle XI – 1096)

Bisbe d’Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.

Col·laborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II.

Vilallonga, Ramon de

(Catalunya, segle XII – Elna ?, Rosselló, segle XIII)

Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.

El 1209 fou nomenat bisbe d’Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans.

Sunyer d’Empúries

(Catalunya, segle X – 977)

Bisbe d’Elna (968-977). Era fill de Jofre I d’Empúries-Rosselló.

Rich, Jaume

(Catalunya ?, segle XV – Perpinyà, 1535)

Prelat. Era bisbe d’Elna (1534-35). Mig any abans de morir reuní tots els clergues diocesans per fixar l’import del dret de fogatge exigit als eclesiàstics per l’emperador Carles I de Catalunya.

Ramon -bisbe Elna, 1202-

(Catalunya, segle XII – Rosselló, 1202)

Bisbe d’Elna. És excel·lent la lauda del seu sepulcre, obra de Ramon de Bianya.

Peyró, Bartomeu

(Catalunya, segle XIV – Elna ?, Rosselló, segle XV)

Prelat. Pertanyia a l’orde carmelità. Fou bisbe d’Elna al començament del segle XV.

És autor d’escrits diversos, com el tractat De sanctis.

Peiró, Bartomeu

(Perpinyà, vers 1325 – 1408)

Bisbe d’Elna (1387-1408). Fill d’una família de comerciants perpinyanesos. Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols. El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387.

Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques: el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari. Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí.

Tingué problemes amb el rei Martí I l’Humà pel fet d’oposar-se a les exaccions pecuniàries que exigia el rei, cosa que també el féu encarar amb Benet XIII. S’esforçà en la reforma del clergat i donà moltes constitucions sinodals per a aquest fi entre el 1396 i el 1400.

És autor d’un tractat llatí titulat De Sanctis, de tema hagiogràfic.

Odesind

(Catalunya, segle IX – 887)

Bisbe d’Elna (860-865). Assistí al Concili de Troyes (878). L’any 885 acudí a Narbona per a la consagració del famós arquebisbe Teodard.

A la seva mort fou succeït per Riculf, germà de Guifré I el Pelós.