Comarca de la Catalunya Nord: 539,4 km², 13.665 hab (2009), capital: Sallagosa

Format per 26 municipis: Angostrina i Vilanova de les Escaldes – Bolquera – la Cabanassa – Dorres – Èguet – Eina – Enveig – Er – Estavar – Font-romeu, Odelló i Vià – la Guingueta d’Ix – Llo – Montlluís – Naüja – Osseja – Palau de Cerdanya – Planès – Porta – Portè – Sallagosa – Sant Pere dels Forcats – Santa Llocaia – Targasona – la Tor de Querol – Ur – Vallcebollera

GEOGRAFIA FÍSICA.- Una de les dues parts en que es dividí la Cerdanya arran del tractat dels Pirineus (1659). Actualment pertany a l’Estat francès. El centre comarcal tradicional continua essent Puigcerdà, tot i haver quedat a la banda espanyola. Limita al nord amb el País de Foix, a l’est amb el Capcir i el Conflent, al sud amb el Ripollès i a l’oest amb la Baixa Cerdanya i Andorra. Dins l’Alta Cerdanya hi ha l’enclavament de Llívia que depèn administrativament de la Baixa Cerdanya.

La Cerdanya i els massissos muntanyencs que la volten formen part de la zona axial pirinenca, que té aquí i al veí Conflent el desplegament més gran. La Cerdanya és una fossa d’enfonsament voltada per les muntanyes de la zona axial i es correspon amb la gran diagonal pirinenca que travessa tota la zona central. A la banda septentrional de la cubeta, les glaceres quaternàries han originat una sèrie d’àmplies valls, com la de l’Aude, de la Tet, de l’Aravó, d’Angostrina i d’Eina. Les màximes altures es donen al nord, al massís de Carlit (2.921 m) i al sud-est, a la tossa d’Er (2.346 m), al vessant sud del Puigmal.

El riu principal és el Segre, que es disposa longitudinalment i rep els afluents que baixen del Carlit i del Puigmal.

A causa de l’altura de la zona (al voltant dels 1.000 m al fons de la plana) i la protecció dels massissos que la volten el clima és fred i amb una certa tendència a la continentalitat, i les pluges més aviat escasses.

La vegetació és muntanyosa continental, amb predomini a mesura que es puja del pi roig, el pi negre i el prat alpí.

POBLACIÓ.- La població ha anat augmentant regularment a partir de la dècada del 1960, a un ritme superior al de la Catalunya Nord, en part per l’afluència a la zona de gent de l’estat francès, que, de retop, ha afavorit la descatalanització de la Cerdanya i n’ha afermat la frontera. L’augment ha estat lligat a les activitats terciàries, centrades en els poblacions principals (Sallagosa, Oceja, la Guingueta).

ECONOMIA.- Actualment, els pilars de l’economia de l’Alta Cerdanya, són el turisme, sobretot les estacions d’esquí, que han proliferat a tota la zona (Font-romeu, Sant Pere dels Forcats, Eina, Er-Puigmal, Portè-Pimorent) i les activitats lligades amb la salut: balnearis, cases de repòs i recuperació (Font-romeu, Bolquera, Vilanova de les Escaldes, Oceja). L’explotació de pedreres per a la construcció, tan important antigament i que donà el seu caràcter a les cases cerdanes, ha desaparegut i només persisteix l’extracció de roques per a grava i sorra. L’agricultura ha experimentat un fort retrocés, i en menor mesura també la ramaderia, que s’ha orientat cap a la producció lletera. A Targasona destaca la central elèctrica solar, construïda el 1983, una de les més importants d’Europa en el seu gènere.

HISTÒRIA.- Geogràficament i històricament l’Alta Cerdanya forma part de la Cerdanya, regió històrica i natural del Principat. Poblada ja al neolític, els romans hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia). A final del segle VIII s’organitzà en comtat, en donar Carlemany el seu govern al comte Borrell d’Osona, i conegué la màxima expansió entre els segles X i XIII, com ho testimonien l’escampall d’esglésies romàniques (unes 50) per la zona.

Pel tractat dels Pirineus (1659) que posava fi a la guerra entre Felip IV de Catalunya i Lluís XIV de França, la Cerdanya fou dividida entre els dos estats: els 33 municipis situats al nord dels Pirineus passaren sota sobirania francesa, llevat de Llívia que en fou exclosa, mentre que la resta continuà formant part de l’Estat espanyol. Els municipis de l’Alta Cerdanya foren incorporats al bisbat de Perpinyà i compresos dins el departament dels Pirineus Orientals i el districte de Prada.