(País Valencià, 1898 – 1911)
Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies.
(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)
Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.
Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.
(Vilanova de Raó, Rosselló, 31 octubre 1898 – París, França, 30 octubre 1990)
Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”. Formulà una nova ciència, la demografia social.
El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d’idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l’économie de demain (1984).
Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d’Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l’estudi de la Catalunya del nord de l’Albera.
Jordi Nadal és el principal introductor de Sauvy dins el pensament demogràfic català.
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)
Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.
A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1904)
Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d’altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor.
Situada en els baixos de la redacció de “La Última Hora”, organitzà molts concerts -en especial cal destacar l’organitzat el maig de 1894 a les coves d’Artà, que comptà amb la presència d’Isaac Albéniz, Uetam, J. Lamote de Grignon, etc-.
Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.
(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)
Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.
Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.
Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.
(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)
Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.
És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.
També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.
(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)
Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.
En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).
Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 
