Arxiu d'etiquetes: economistes

Vidal i Guardiola, Miquel

(Barcelona, 3 novembre 1887 – Estoril, Portugal, 22 setembre 1961)

Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l’ajuntament de Barcelona.

Publicà bon nombre d’articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932).

Solà i Escofet (germans)

Els germans Ferran M., Josep i Lluís eren fills de Baldomer Solà i Seriol.

Josep Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1891 – 1914)  Metge i escriptor. Fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic de Badalona. Després de la seva prematura mort, els seus poemes i les seves proses foren recollits al volum pòstum titulat Roses blanques. L’obra poètica fou també reunida en un llibre de la col·lecció “Lectura Popular”.

Ferran M. Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1899 – Xile ?, segle XX)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat (1923). Fou ordenat el 1929. Es doctorà en teologia a Roma. El 1944 es traslladà a Xile, on fou professor de la universitat Catòlica des del 1950. Ha escrit molts articles i ha pronunciat un gran nombre de conferències. És autor dels estudis El venerable Lluís de Blois i Glòria nostra, així com d’una versió prologada d’On va l’home?, de J. Leclercq.

Lluís Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1900 – 1961)  Sociòleg i economista. Fou sotsdirector general, durant vint-i-cinc anys, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Tingué una activitat intensa com a publicista i és autor de diversos opuscles. Els seus treballs tracten de preferència sobre diversos aspectes de la previsió social.

Societat Catalana d’Ordenació del Territori

(Catalunya, 1979 – )

(SCOT)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per tal d’agrupar els estudiosos dels diferents temes d’ordenació del territori i promoure’n debats i informacions. És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes.

Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politico-administrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat.

Enllaç web: Societat Catalana d’Ordenació del Territori

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials

(Catalunya, 1950 – 1987)

Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia.

El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l’Institut. Ha publicat una miscel·lània d’homenatge a Borrell i Soler, i convocà regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell.

El 1987 es dividí en la Societat Catalana d’Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Societat Catalana d’Economia

(Catalunya, 9 juliol 1986 – )

(SCE)  Entitat. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada després de l’escissió de la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Aquesta secció havia estat fundada el 1951, amb Lluís Duran i Ventosa com a president, i es reorganitzà el 1977, amb Josep M. Muntaner i Pascual com a president. Publica un “Anuari”.

Enllaç web: Societat Catalana d’Economia

Sisternes i Feliu, Manuel

(Castelló de la Plana, 20 juny 1728 – Madrid, 14 juny 1788)

Polític i economista. Va estudiar dret a la Universitat de València.

Durant molts anys va ésser fiscal de l’Audiència de Barcelona. En aquest càrrec va intervenir en la supressió del dret de la bolla (1768-70), pronunciant-se en sentit favorable, d’acord amb la Junta de Comerç de Barcelona.

Posteriorment va ésser “alcalde de casa y corte” a Madrid i fiscal del civil del Consell de Castella; va intervenir aleshores en la laboriosa gestió de l’informe sobre la llei Agrària i presentà a la Junta encarregada de redactar-la la Idea sobre la ley agraria, publicada el 1786.

Serra i Gasulla, Jaume

(Barcelona, 1916 – 15 setembre 1973)

Economista. Doctorat per la Henry George School de la universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista.

Fou vice-president de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres.

Publicista, fou col·laborador de “Quart Creixent”.

Sanuy i Gistau, Francesc

(Barcelona, desembre 1936 – 22 maig 2017)

Polític. Economista i director de la Fira de Barcelona (1972-80).

Conseller de Comerç i Turisme (1984-85) en successius governs de la Generalitat.

Fou comissari general de Catalunya per a l’Expo 92 de Sevilla.

Sanromà i Creus, Joaquim Maria

(Barcelona, 13 setembre 1828 – Madrid, 7 gener 1895)

Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes.

Va ocupar successivament la càtedra d’economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d’història de comerç a l’Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central.

Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d’Estat i d’Instrucció Pública (1891) i membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas.

Romagosa i Vila, Josep Anton

(l’Arboç, Baix Penedès, 14 abril 1919 – Madrid, 20 desembre 1986)

Mestre, diplomat mercantil i doctor en veterinària.

Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona (1945-63) i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería (1963-66).

Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, ha contribuït al millorament de la ramaderia de l’estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació.

Col·laborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos (1968), Alimentación del rebaño… (1974) i altres obres tècniques.