Arxiu d'etiquetes: economistes

Merelo i Sayró, Jeroni

(València, 1803 – Madrid, 1850)

Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).

Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.

Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.

Marzo, Vicent de

(València, segle XIX – Barcelona, 1884)

Economista. Fou catedràtic d’economia política i vice-director de l’Institut de Barcelona.

Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

Franquesa (varis)

Jaume Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.

Martí Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.

Martí Joan Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.

Pau Franquesa  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.

Fàbregas, Joan P.

Veure> Joan Porqueras i Fàbregas  (economista i polític).

Vidal i Guardiola, Miquel

(Barcelona, 3 novembre 1887 – Estoril, Portugal, 22 setembre 1961)

Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l’ajuntament de Barcelona.

Publicà bon nombre d’articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932).

Solà i Escofet (germans)

Els germans Ferran M., Josep i Lluís eren fills de Baldomer Solà i Seriol.

Josep Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1891 – 1914)  Metge i escriptor. Fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic de Badalona. Després de la seva prematura mort, els seus poemes i les seves proses foren recollits al volum pòstum titulat Roses blanques. L’obra poètica fou també reunida en un llibre de la col·lecció “Lectura Popular”.

Ferran M. Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1899 – Xile ?, segle XX)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat (1923). Fou ordenat el 1929. Es doctorà en teologia a Roma. El 1944 es traslladà a Xile, on fou professor de la universitat Catòlica des del 1950. Ha escrit molts articles i ha pronunciat un gran nombre de conferències. És autor dels estudis El venerable Lluís de Blois i Glòria nostra, així com d’una versió prologada d’On va l’home?, de J. Leclercq.

Lluís Solà i Escofet  (Badalona, Barcelonès, 1900 – 1961)  Sociòleg i economista. Fou sotsdirector general, durant vint-i-cinc anys, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Tingué una activitat intensa com a publicista i és autor de diversos opuscles. Els seus treballs tracten de preferència sobre diversos aspectes de la previsió social.

Societat Catalana d’Ordenació del Territori

(Catalunya, 1979 – )

(SCOT)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per tal d’agrupar els estudiosos dels diferents temes d’ordenació del territori i promoure’n debats i informacions. És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes.

Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politico-administrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat.

Enllaç web: Societat Catalana d’Ordenació del Territori

Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials

(Catalunya, 1950 – 1987)

Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre dret, economia i sociologia.

El primer president en fou Lluís Duran i Ventosa, i Joaquim Carreras i Artau el delegat de l’Institut. Ha publicat una miscel·lània d’homenatge a Borrell i Soler, i convocà regularment els premis Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell.

El 1987 es dividí en la Societat Catalana d’Economia, la Societat Catalana de Sociologia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Societat Catalana d’Economia

(Catalunya, 9 juliol 1986 – )

(SCE)  Entitat. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada després de l’escissió de la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Aquesta secció havia estat fundada el 1951, amb Lluís Duran i Ventosa com a president, i es reorganitzà el 1977, amb Josep M. Muntaner i Pascual com a president. Publica un “Anuari”.

Enllaç web: Societat Catalana d’Economia

Sisternes i Feliu, Manuel

(Castelló de la Plana, 20 juny 1728 – Madrid, 14 juny 1788)

Polític i economista. Va estudiar dret a la Universitat de València.

Durant molts anys va ésser fiscal de l’Audiència de Barcelona. En aquest càrrec va intervenir en la supressió del dret de la bolla (1768-70), pronunciant-se en sentit favorable, d’acord amb la Junta de Comerç de Barcelona.

Posteriorment va ésser “alcalde de casa y corte” a Madrid i fiscal del civil del Consell de Castella; va intervenir aleshores en la laboriosa gestió de l’informe sobre la llei Agrària i presentà a la Junta encarregada de redactar-la la Idea sobre la ley agraria, publicada el 1786.