(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Santa Eulalia del Campo, Terol, Aragó, 15 maig 1778 – 3 juliol 1814)
Geògraf i polític. Féu estudis a Saragossa i a València. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla i a Palma de Mallorca, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència. Parel·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalano-aragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona.
Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 fou un viatge pels pobles de l’illa i l’any següent participà en “La Aurora Patriótica Mallorquina”.
Durant la seva estada a l’illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811); Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc.
Més tard abandona Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista.
(Torrent, Horta, 1963 – )
Escriptor i geògraf. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, es autor d’una vintena de llibres dedicats al Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
La seva primera publicació Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d’Economia, Llibre d’Interès Turístic Nacional. També destaquen: Espais Naturals Valencians (2001), premi al millor llibre en valencià 2001 atorgat per la Generalitat Valenciana; la col·lecció Rutes Amb Bicicleta de Muntanya pel Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
També ha realitzat el guió per a la sèrie documental de TVV Planeta Bicicleta i junt amb el fotògraf Francesc Jarque ha fet el llibre sobre la natura i la gent del Massís del Caroig.
Director de l’IVEN (Institut València d’Excursionisme i Natura), guia-organitzador d’activitats del Centre Excursionista de València i professor de l’Escola Valenciana d’Aire Lliure.
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Geògraf. Estudià al seminari de Lieja (Bèlgica).
Fou catedràtic auxiliar de geografia a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i professor de geografia comercial a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya.
(Catalunya, segle XVI)
Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.
Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.
(Barcelona, 1070 – 1105)
Geògraf i astrònom. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Publicà diversos tractats científics i filosòfics. Era influït per Plató.
Sembla que dirigí a Barcelona el centre de traductors de llengües orientals.
(Barcelona, 1873 – s XX)
Geògraf. Destacà en alguns congressos internacionals.
Publicà algunes memòries sobre aspectes monogràfics de la història dels descobriments.
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).
Ambrós Gallart (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648) Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.
Antoni Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.
Cristòfol Gallart (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.
Joan Gallart (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808) Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.
Vicenç Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.
Dades dels Països Catalans 