Arxiu d'etiquetes: transports

Trasmediterrània, Companyia

(Barcelona, 25 novembre 1916 – )

Empresa de transports marítims, dedicada al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses i les Canàries, i també té línies interinsulars.

L’any 1969 l’empresa disposava d’una flota de més de quaranta vaixells, amb un tonatge superior a les 200.000 tones. El 1978 passà a dependre del Patrimonio del Estado (ministeri d’hisenda).

L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores.

Enllaç web: Trasmediterránea

Tramvies del Baix Empordà

(Catalunya, 1884 – 1942)

Societat concessionària del ferrocarril de via estreta de Girona a Palamós.

Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió. El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles.

La companyia fou absorbida per l’estat espanyol, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955.

Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga

(Catalunya, 1881 – 1919)

Companyia fundada per a explotar la concessió de la línia ferroviària de Manresa a Olvan i Berga i el perllongament (1903) fins a Guardiola.

El 1919 s’integrà, sense fusionar-s’hi, a la Companyia dels Ferrocarrils Catalans.

Tramvia Econòmic de Reus a Salou, Societat del

(Catalunya, 23 juny 1887 – 1975)

Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de longitud.

Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor Diesel.

El ferrocarril, popularment anomenat carrilet, va desaparèixer amb l’establiment de les línies d’autobusos i la proliferació de vehicles particulars.

Tramvia de Mataró a Argentona S.A.

(Mataró, Maresme, 1926 – 9 octubre 1965)

Companyia fundada per a explotar la línia de tramvia entre Mataró i Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28 de maig de 1928.

La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica.

Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 1965.

T

(Catalunya)

Sigla de la província de Tarragona a les antigues plaques de la matrícula dels vehicles.

Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona

(Barcelona, 1840 – segle XX)

Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència. Creada per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.

Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat. La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències.

Hispano Suiza, La

(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)

Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.

Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.

El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).

Gran Metropolità de Barcelona SA

(Barcelona, 1921 – 1961)

Societat.

Creada per a la construcció i l’explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament.

El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.

FGC

Sigla dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.