Arxiu d'etiquetes: Ontinyent

Úbeda i Gramage, Teodor

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)

Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.

La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).

Toledo -Vall d’Albaida-

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Despoblat, al nord del terme, a l’esquerra del riu Clariano.

Simó i Marín, Manuel

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)

Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.

Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.

Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.

Sans, Joan

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.

És autor d’obres religioses.

Sanç, Joan

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)

Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.

Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.

Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.

És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.

Salvador, Antoni

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1685 – València, 1766)

Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València.

És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).

Salut, balneari de la

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis.

El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901.

Roio, Pere

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)

Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.

Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.